Skip to content

Enric I. Canela

  • Inici
  • Les meves dades personals
  • Documents d’interès
  • Home
  • 2010
  • octubre
  • 10
  • Per què tornen (o no) els investigadors?

Per què tornen (o no) els investigadors?

Posted on 10 octubre 2010 By Enric I. Canela 2 comentaris a Per què tornen (o no) els investigadors?
Articles Enric I. Canela, Ciència, Recerca
Tweet

Enric I. Canela

L’altre dia escrivia Enquesta sobre Recursos Humans en Ciència i Tecnologia on parlava de l’Enquesta sobre Recursos Humans en Ciència i Tecnologia de l’any 2009 elaborada per l’INE.

En base a aquesta enquesta, la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va dir que la major part dels científics que han tingut una estada a l’estranger ho han fet per motius acadèmics i curiosament les causes econòmiques són el factor més rellevant per al seu retorn.

Jo no ho veig clar, però resulta que això ha fet enfadar als joves investigadors que més aviat diuen que marxen perquè no poden realitzar la seva feina per motius econòmics i tornen perquè desitgen retornar a la seva terra.

Jo més aviat penso que marxen perquè és necessari per fer una bona carrera i que tenen dificultats a tornar per motius econòmics. La carrera científica a l’Estat espanyol és dolenta i amb poques oportunitats.

Print 🖨 PDF 📄 eBook 📱

Navegació d'entrades

❮ Previous Post: La ciència es valora més, però calen més vocacions
Next Post: Ball de xifres en R+D+i ❯

2 thoughts on “Per què tornen (o no) els investigadors?”

  1. José María ha dit:
    13 octubre 2010 a les 1:16

    Hola,

    Jo diferenciaria un parell de qüestions.

    La primera és com l’INE ha pogut manar fer l’enquesta (a una empresa privada), i com ha anat. Si hom llegeix la documentació completa (http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t14/p225&file=inebase&L=0, inclou metodologia i qüestionaris) s’adona que hi ha hagut dificultats per a fixar la mostra, que més del 30% de les persones que inicialment es volien enquestar no han arribat a contestar, o (com també diu la nota de premsa) que només es consideren persones que es van doctorar a Espanya i a partir de 1990 (i, a més de l’edat mitja per doctorar-se hi ha altres numerets sospitosos). Segur que no ha estat fàcil.

    La segona part és com la ministra, els joves investigadors i qui sigui interpretem els resultats de l’enquesta (com diu la frase, “There are three kinds of lies: lies, damned lies, and statistics.”). Jo em quedaré amb altres numerets, si m’ho permeteu: 1) Més del 81% treballa en administracions públiques + ensenyament superior. 2) El temps mig per trobar feina relacionada amb el doctorat són 6 mesos després de doctorar-se. 3) Més del 46% dels doctors consultats estan fent una feina per a la que no necessiten (com a mínim “administrativament”) un doctorat. 4) El 58.6% dels doctors marxaven d’Espanya per motius acadèmics (“mayor posibilidad de realizar publicaciones, desarrollo o continuidad de la tesis doctoral, trabajar en un área específica no existente en el país de origen, creación de un equipo propio o una nueva área de investigación”), però només el 17.6% tornen per aquests mateixos motius acadèmics.

  2. enriccanela ha dit:
    13 octubre 2010 a les 10:17

    José Maria,
    La meva opinió, sense enquesta, és que tens raó. Les declaracions d ela ministra és agafar el rave per les fulles. Suposo que desconeix la poca significació de la mostra o, millor, que està esbiaxada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Follow @enriccanela
octubre 2010
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
« set.   nov. »

Categories

Arxius

Copyright © 2023 Enric I. Canela.

Theme: Oceanly by ScriptsTown