Enric I. Canela
Com sempre Xavier Marcet ens dóna una sèrie de reflexions – preguntes sobre innovació, en forma de decàleg com habitualment: Guía de preguntas mínimas sobre cómo innovar.
Afirma: A l’hora d’innovar el complicat no són les preguntes, són les respostes, especialment perquè innovar no significa parlar, sinó fer.
Aquesta vegada, modestament, em permetré discrepar lleugerament d’ell. M’agrada recordar que el 50% de la solució és formular bé les preguntes. Les preguntes són tant important en el procés com les respostes perquè sense bones preguntes no poden haver bones respostes. Marcet sap fer les preguntes adients. Molt de guanyat. Pregunteu-li les respostes.
Gràcies Enric, ets molt amable de seguir el que escric, saps que admiro molt aquesta feina que fas de ser el sistema d’informació de tots els que estem interessats en la universitat i la recerca. Ens regales moltes hores i ens fas pensar. Tens raó quan dius això de les preguntes, saber preguntar és essencial i tots som una mica deutors de la maièutica de Sòcrates. En tot cas, el que volia subratllar és aquesta dimensió pràctica de la innovació que sovint es confon en creativitat o només en tenir idees, la component pràctica de la innovació és essencial. Un cop més Enric, gràcies pels comentaris i no et cansis, som molts els que ens refiem de tu per estar al dia i per a que ens facis pensar. Xavier
Xavier,
Gràcies, però les coses són així. Tu saps bé, ho practiques quan condueixes una reunió, que palntejar bé les preguntes és clau. Després intervindran més coses. Indubtablement les respostes han d’anar acompanyades de realisme, possibilitat i voluntat de ser aplicades les solucions.
Ja saps que m’agrda molt la capacitat de síntesi que tens i la claredat amb què formules els temes complicats.