Enric I. Canela
Ahir escrivia Igual a Botín li fan més cas que al rei referint-me a unes declaracions de Emilio Botín sobre la reducció dels diners per a R+D+i.
Emilio Botín reflexionava sobre la xifra de l’atur és alarmant a Espanya: més de quatre milions de desocupats i un 41,6% de joves sense feina. Diu que considera que el sistema universitari espanyol guanyaria molt en eficiència si l’oferta de títols s’adeqüés millor a les necessitats del mercat de treball. Va afegir que amb les altes taxes d’atur de la nostra economia, que afecten especialment als joves, no ens podem permetre que algunes llicenciatures no trobin una sortida en el món laboral mentre que hem d’importar professionals en altres branques de coneixement.
Va assegurar que els països que han seguit aquest camí han aconseguit incorporar amb més èxit als joves professionals, evitant la fuga de talent i la frustració social. A més, es va mostrar convençut que és necessària la implicació de totes les institucions implicades, o el que és el mateix, governs, agents socials i econòmics i universitats per tal de superar aquestes debilitats estructurals.
És obvi que cal adequar l’oferta, la demanda i les necessitats socials. Això no s’ha de fer per decret però és relativament senzill explicar on són els dèficits i on poden els futurs titlats tenir més oportunitats.
Jo no se si s’ha provat en algun lloc o no, pero crec que es podria modular la oferta i la demanda amb un sistema de beques que tingués en compte les necessitats del mercat laboral. Si hi han carreres que no vol fer ningú i després hem d’importar especialistes de fora, perquè no donar beques específiques per a aquestes carreres i limitar les beques en estudis on hi hagi excedents d’estudiants?
Una altra possibilitat és que l’import de les beques depengui de la carrera que s’estudia i posar beques més atractives en estudis on hi hagi manca de llicenciats.