Enric I. Canela
Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de Pedagogia de la UAB, escriu a Edu21 Un curs que comença, una legislatura que s’acaba.
Una valoració ponderada d’un expert.
Comença: Totes les legislatures tenen els seus punts forts i els seus punts foscos, com tota obra humana, és clar. Esgotada la present, és el moment d’analitzar en quina situació ens trobem en el terreny que ens ocupa, l’educatiu, perquè el pròxim govern segueixi en la línia positiva encetada i apliqui les pertinents correccions als aspectes millorables. Aquest és el servei que hem de fer al nostre país, al marge de partits i sectarismes.
Acaba:
Finalment un comentari respecte al calendari escolar. Pel que fa als alumnes, s’ha substituït una setmana de setembre per una de febrer-març; els docents tindran una setmana més de vacances i amb això és difícil veure on rau la millora. A les famílies no els resolt gran cosa, més aviat els complica perquè si deixen vacances per al març el problema el tenen al juliol o a l’agost. De veritat no es poden reduir les vacances del conjunt de l’any i així els alumnes tindrien més temps per aprendre? Onze setmanes a l’estiu, dues setmanes per Nadal, una setmana al març, una setmana per Pasqua, més totes les festivitats, ponts i caps de setmana dóna un total de dies lectius inferior al de dies no lectius. Si volem un sistema educatiu de qualitat, així és impossible tenir-lo.
Té tota la raó. Us recomano la lectura.
Admeto que no he llegit la resta de l’article, però la meva reacció al darrer paràgraf difereix de la teva. No crec que tenir més dies d’estudi millori el rendiment. Pot ser caldria començar per veure en què passen les hores que ja tenen actualment. Per exemple, és fàcil veure com a l’extinct BUP els alumnes feien 4 hores de matemàtiques a la setmana i, si no vaig errat, s’han reduït a 3. O bé el fet de gastar un munt de diners en maquinari universalitzat d’utilitat qüestionable, quan el què caldria seria assegurar la qualitat dels docents i la seva entrada definitiva en el segle XXI, on la ciència i la tècnica seran les que distingiran un pais de primera d’un de tercera.
El nivell de productivitat a casa nostra és a anys llum d’altres països, i això es comença a fabricar a l’escola, on no existeix exigència i organització del treball. No es tracta de treballar més dies. Es tracta de treballar millor.
Jordi,
Senzillament, crec que la reducció d’horari no és bona.
L’article fa una valoració completa de moltes mesures. El que escriu és un home fortament lligat a Educació molts anys.
Jo no defenso res del que comentes com a negatiu. Tampoc coincideixo al 100% amb l’article.
El que tu comentes, d’acord en tot.
no pretenia dir que ho defensessis. Ja entenc la teva postura. Solucions n’hi ha variades, i caldria promer de tot fer una anàlisi profunda de les causes i pactar nacionalment en educació, no com ha fet sovint el departament d’Educació: respondre a cops d’efecte.
Jordi,
Jo crec que Ernest maragall no pretenia respondre a cop d’efecte. En el cas de les vacances prtenia un model més proper al que fan en altres països. No hi tinc massa informació però em sembla que a França fan això.