Un patriota i un amic ens ha deixat: Joan Solà i Cortassa en la nostra memòria

Enric I. Canela

Avui ha estat un dia que ha començat amb la trista notícia de la mort del Prof. Dr. Joan Solà, catedràtic emèrit de la UB i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ho recorda el web de la UB.

Fa molts anys que coneixia a Joan Solà. Company de la UB tot i que molt allunyats geogràficament, ell desenvolupava la seva activitat a l’Edifici Històric de la Plaça Universitat i jo a la Zona Universitària. Malgrat això ens saludàvem esporàdicament ja que, fa ja molts anys, les nostres filles compartien escola.

No ens vèiem gaire,ocasionalment en algun acte acadèmic. Recordo, també fa uns quants anys, l’acte d’homenatge a Joan Corominas en el que ell era l’amfitrió.

Curiosament la nostra coincidència més contínua es va produir compartint la lluita en defensa de les llibertats del nostre poble. Recordo amb emoció l’acte que vam celebrar junts al Parlament Europeu, l’11 de novembre de 2009, encara no fa un any.

Vam presentar, dins la campanya ‘I’m catalan, I love freedom’, el llibre : “10.000 a Brussel·les per l’Autodeterminació”, sobre la manifestació del 7 de març d’aquell mateix any a Brussel·les i que tan bons records em porta. L’acte el va presentar i coordinar en el si del Parlament Europeu Oriol Junqueras i hi vam intervenir Joan Solà, Toni Strubell i jo mateix.

Aquell dia, al matí, a la recepció del Parlament,quan em van lliurar l’estrella de cinc puntes, símbol de l’estelada, la nostra bandera de combat, em va mostrar amb orgull la que portava a la seva americana.

Després de l’acte, vam tenir l’oportunitat de criticar el fet que “el Regne d’Espanya” hagués regalat al Parlament un exemplar de la constitució amb l’escut preconstitucional.  Estava allà exposat en un lloc d’honor.

Vam marxar a corre-cuita a l’aeroport de Charleroi i en el low cost de tornada vam seure junts i compartir una agradable conversa parlant de la situació del nostre país. També em va explicar amb una certa passió la seva feina com a vicepresident de l’Institut d’estudis Catalans. I moltes altres fets mi anècdotes.

Després vam coincidir en altres actes polítics com ara la presentació del Manifest del 12 d’abril en defensa d’una candidatura unitària per la que treballàvem. No ho vam aconseguir.

Més tard coincidíem, el 10 de juliol al vespre, en una sala de l’Hotel Majestic, amb els promotors del Manifest del 12 d’abril, mentre esperàvem el començament de la manifestació. Es van fer una fotografia i van marxar. La seva salut estava ressentida i no li permetia massa esforços.

El darrer dia que el vaig veure va ser el passat 8 d’octubre, durant la inauguració del curs acadèmic a la UB. Va rebre la medalla i va marxar. Ja no devia poder més, l’acte era llarg i feixuc. Aquell dia vaig tenir el pressentiment que se li acabaven les forces. Malauradament no em vaig equivocar.

S’acomiadava del seus lectors el passat dia 21 amb el seu darrer article al diari AVUI: Adéu-siau i gràcies!. Ell ho sabia.

Demà, dijous 28 d’octubre, al Paranimf s’instal·larà, a partir de les 9 i fins a les 14.30 h, la capella ardent en el seu homenatge i a les 15.30 h tindrà lloc un acte de reconeixement públic de la seva memòria. Ens podeu acompanyar.

Joan Solà va defensar sempre allò que creia, el nostre país i la nostra llengua. Volia la llibertat, ell no la podrà veure però entre tots hem de fer que el seu esforç, el seu llegat, no es perdi.

Lluitem per una Catalunya lliure, Joan Solà en la nostra memòria.