Enric I. Canela
El dia 21 the Times Higher Education va publicar el rànquing de les 50 millors universitats en Ciències Socials i el dia 28 la llista de les Top el rànquing de les 50 millors universitats en Arts i Humanitats corresponent al The 2010 Times Higher Education World Univesity Ranking.
A diferència dels rànquings de Ciències de la Vida (veure La UB 9a universitat europea en Ciències de la Vida) i de Salut, Clínica i Pre-clínica (veure La UB 9a universitat europea en salut, clínica i pre-clínica), i com passa en Ciències Físiques (veure Rànquing THES en Ciències Físiques, fluixos) i en Enginyeria i Tecnologia (veure Rànquing THES 2010 en Enginyeria i Tecnologia), cap universitat catalana està en aquestes llistes, tampoc cap de l’Estat espanyol. Cal dir que les universitats europees no queden ben parades.
Enric, he mirat el rànking en Arts i Humanitats, i veig que de les 50 universitats, gairebé el 90% són de països anglòfons. Sense desmerèixer la vàlua de les institucions que figuren al rànking, crec que la qüestió de la llengua és fonamental per entendre la manca de valoració de les universitats europees en general i catalanes en particular en el camp de les humanitats. Sense entrar a valorar les humanitats a la UB, no entenc, per exemple, que la Univ. de la Sorbonne i l’École Normale Supérieure no siguin al rànking. És veritat que la immensa majoria de les revistes científiques franceses, catalanes i espanyoles en humanitats no estan indexades. És un problema que s’evoca sempre en reunions amb els responsables dels índexs, que diuen francament que les revistes en anglès són les preferides, per l’impacte més gran que tenen (i per altres raons en les quals no entraré). Les llistes ERIH de l’European Science Foundation intenten lluitar contra aquest americà/anglòfon-centrisme, però han causat polèmica en alguns àmbits de les humanitats. Espero que es consolidin.
Aprofito el comentari per felicitar-te pel teu bloc i per animar-te a seguir!
Hola Marta,
M’alegra trobar-te, i gràcies.
Efectivament. Quan jo analitzo els que apareixem, sempre separo els anglosaxons i miro on som. Per exemple, en el meu camp som el 9 d’Europa però el 2 sense el britànics. Un punt important és la part de docència i atracció i l’atracció màxima és allà on hi ha l’anglès.
En el vostre camp la cosa és encara pitjor perquè afecta a les publicacions. Nosaltres només publiquem en anglès i en les mateixes revistes que ells. És evident que és impossible que no apareguin determinades universitats. Està esbiaixat.
Bé, que ho fem millor en l’àmbit biosanitari que en la resta d’àmbits del coneixement no ens ha de sorprendre: porta sent la principal aposta a tots nivells (estatal, autonòmic, universitari) des de fa més d’una dècada (potser més autonòmic que estatal des de fa més temps, això ja no ho sé, l’especialista aquí és vostè), i hi estem assolint un grau de desenvolupament més gran (com a mínim en volum) que en els altres àmbits. És una política molt raonable, però les seves contrapartides no ens han de sorprendre.
Tot i així, té la seva gràcia comparar els percentatges de sol·licituds i atorgaments en les Beatriu de Pinós del 2009 i en les Starting Grants del 2010: donem més BdP (perquè hi ha més sol·licituds) a l’àmbit biosanitari, però hi aconseguim menys Starting Grants que a ciències físiques + enginyeries (com a mínim a nivell espanyol).
José María,
Si, l’aposta ha estat forta, però hi havia molta matèria primera. Per exemple els hospitals. L’aposta va ser bastant paral•lela, però aquí es van crear condicions.
Els starting grants els donen a molts ICREA. Cal preguntar-se per què no hi ha tants ICREAs competitius o potser no som atractius en aquest camp perquè fora tenen més oportunitats. La clau dels starting grants són els ICREA.