Enric I. Canela
Ahir vaig ser a Perpinyà a la commemoració dels 351 anys de Tractat dels Pirineus. Al 1659, el rei espanyol, va deixar en mans de França una part de la nostra terra.
Cada any es fa una manifestació reivindicativa. Potser algun dia, quan el Principat sigui independent, i ocupem el lloc que ens pertoca al món, els llaços entre les dues parts de la nostra pàtria seran encara més forts i, qui sap…
La premsa ho recull amb disparitat d’opinions sobre la participació:
- La commemoració dels 351 anys de Tractat dels Pirineus esdevé en una crida a continuar la lluita
- 6 de novembre: 350+1 anys de resistència
- Milers de persones es manifesten a Perpinyà contra el Tractat dels Pirineus
- Uns 2000 manifestants a la crida dels 350 anys +1!
- Un miler de persones commemoren el Tractat dels Pirineus
L’Independent deia aquest matí que érem unes 500 persones. La meva opinió és que no érem menys de 1.000 ni més de 1.500.
Cal dir que l’avís de bloqueig de les carreteres per part dels vaguistes francesos va espantar a molta gent.
Justament Vilaweb escriu:
La veritat és que nosaltres vam entrar a Perpinyà a quarts d’una sense cap dificultat, només a poc d’arribar a l’hotel, al costat del Castellet, vam trobar un carrer bloquejat per relativament poca gent i vam haver de voltar. Vam perdre uns cinc minuts.