Enric I. Canela
Podeu llegir: La crisi econòmica afecta els estudiants d’ensenyaments professionals, però molt menys que la resta de joves. Això és el que s’extreu dels resultats de l’estudi d’inserció laboral que elabora el Departament d’Educació i el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. Fins i tot, en època de vaques magres, un percentatge important de graduats aconsegueix no ser mileurista. Segons l’anàlisi de la inserció laboral dels alumnes graduats al 2009, més d’un 20% té un sou superior als 1.200 euros, especialment si el títol correspon a un grau superior. No obstant això, prop de la meitat d’estudiants (un 46%) cobren entre 900 i 1.200 euros. A l’informe es mostra com a major formació, el salari és més alt. Així, els alumnes dels Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) –l’esglaó més baix dels ensenyaments professionals– són els que cobren els pitjors sous: un 70% no percep més de 900 euros.
També podeu llegir: L’ensenyament superior professionalitzador permetrà d’agrupar els cicles formatius de grau superior i donarà prestigi a la formació professional a l’estil de les Fachhochschulen alemanyes. Podrem adscriure aquests estudis o bé a les universitats actuals o bé a una universitat nacional ad hoc de nova creació (en funció de la posició de les universitats actuals sobre aquest tema). En el marc d’aquests estudis es podrien establir itineraris d’estudi lents i horaris apropiats per a l’estudiant a temps parcial, possiblement recorrent a l’ensenyament no presencial mitjançant la potenciació de l’actual UOC. Cal esmentar també que aquests estudis professionalitzadors podrien estar oberts a titulacions no només de ciències o de tecnologia, sinó a psicologia, comunicació, pedagogia, traducció i llengües, humanitats, així com a sortides professionals en l’àmbit social.
Una política essencial per a l’economia país i, més encara, per al benestar social i el desenvolupament personal dels catalans.
Hi ha una cosa que no s’esmenta d’aquest estudi però que jo no veig tan optimista: la quantitat de gent que continua estudis. Si malament no recordo, en la presentació del primer estudi es parlava de xifres properes al 40% als CFGS. Jo això no ho veig com a positiu, ja que els CFGS van ser concebuts com a ensenyament terminal i no pas com a via d’accés lenta a la universitat, que és el que han acabat convertint-se en molts casos, especialment des de que es pot accedir des d’un cicle formatiu de grau mitjà.
Si al 13% li afegim el 50% d’aquest 40% (gent que continua estudiant perquè no veu possibilitats laborals) ens queda una taxa d’atur del 33%, cosa que no s’allunya massa de la taxa d’atur mitjana en aquest col·lectiu.
David,
Efectivament, molts volen la universitat. cal donar una mica més de prestigi a aquests estudis. Jo penso que el camí, que no és dolent, s’ha de millorar. Una de les grans apostes del país ha de ser aquesta formació, feta molt bé i amb molta seriositat.