Enric I. Canela
He anat escrivint sobre el tema del cobrament que les universitats estan fent als estudiants de doctorat a causa d’un decret mal escrit (veure El Govern ha d’aclarir les coses: els doctorands tenen raó).
Llegeixo a La Vanguardia Universitats no dará marcha atrás en la subida de tasas a los doctorandos.
Diuen que no poden fer res a banda d’un decret nou. Discrepo radicalment. El decret està mal escrit i subjecte a interpretació jurídica. Pregunto, que passa si els estudiants no paguen? O paguen al jutjat? Jo no sóc en absolut partidari de mesures radicals, però considero que això, de cop i volta, ha estat un abús contra el que no hi podien fer res, però com que s’ha redactat amb incompetència manifesta, han posat en mans dels doctorands una eina de primera.
Insisteixo en el que he dit sovint, els preus públic no són ni cars ni barats, depèn del conjunt de coses que envolten al preu i les circumstàncies.
I que ningú li vulgui donar la culpa al Pla de Bolonya, la culpa la té la mala situació financera de les universitats. El doctorat es fa ara igual que fa uns anys. Diuen que és més barat que fa uns anys perquè els crèdits del màster són més barats. Fals, la gran majoria dels doctorands no pagaven els crèdits del màster perquè o bé els pagava la beca, becaris, o bé la universitat, assalariats. Ara això si ho han de pagar.