Enric I. Canela
Llegeixo un article titulat Llega el sistema ‘a la americana’ de financiación universitaria: ¿tiene Europa otra alternativa?. Està escrit arran de la crisi i protestes que s’han generat al Regne Unit per la proposta d’increment dels preus de la universitat.
El Regne Unit sempre ha tingut un model d’universitat molt poc intervingut per l’Estat i amb matrícules altes en relació a la resta d’Europa. També la universitat britànica era molt més elitista que les d’altres països. Tampoc no podem oblidar que la societat britànica no és igual a la d’altres països de la Unió Europea pel que fa a alguns serveis.
Jo a la pregunta: Té Europa una altra alternativa? Contesto sense cap vacil·lació que si. El problema és que per solucionar-lo, primer cal enunciar-lo bé. Evidentment tots els països noten la crisi, però uns més que altres. Jo no estic percebent aquests problemes a altres països del nostre entorn. No veig que a Dinamarca, per citar un, estiguin plantejant un canvi en el finançament universitari. El problema està més en si l’economia d’un país està sanejada o no. També de quin model social volen.
Si ens centrem en el nostre país, al meu entendre cal modificar de soca-rel el model universitari. Naturalment això vol dir deixar que ens administrem sense la ingerència de l’Estat espanyol en la norma universitària. Deixar que les universitats siguin completament autònomes i, sobretot, oblidar-se que els que no estan capacitats, per formació, poden entrar a la universitat. El sistema ha de ser rígid a l’entrada amb els estudiants i rígid amb les universitats pel que fa als resultats. No es pot exigir segons que a les universitats quan el sistema educatiu falla.
L’altre consideració és sobre el model d’Estat del Benestar que estem disposats a tenir. Un sistema amb molts serveis en els que el cost més elevat és el de la funció pública i no el del servei en si mateix, o un sistema en el que els diners s’inverteixin en els serveis i no en la funció pública. Quantes persones que no aporten valor afegit ha de pagar l’administració? Quants controls sobre el control hem de pagar? La reforma del sistema públic és necessària i urgent. No podem pagar tantes coses improductives.
El sistema universitari, com una peça més del sistema de formació i creació de coneixement ha de ser i pot ser públic, però molts aspectes de la gestió han de quedar alliberats de les rigideses de l’administració. Tota política pública ha d’estar basada en resultats i rendiment. Si això no entra en el cap dels que ens governen i administren els nostres recursos, el problema a resoldre és evident. Cal canviar als que ens governen.
No ens podem permetre sistemes improductius en serveis i capital humà. És una exigència de l’Estat del benestar que exigeix una societat del coneixement forta i eficaç.