Enric I. Canela
He rebut aquest escrit signat per Catalunya Acció i el Cercle Català de Negocis que pel seu interès reprodueixo. L’acompanya l’escrit que també incorporo.
CCN
CATALUNYA ACCIÓ
LA SAGRADA FAMÍLIA, ESBORRADA DEL MAPA AMB CATALUNYA
Portem molts anys sentint a parlar del TGV al seu pas per Barcelona i a la vora de la Sagrada Família. Propostes, contrapropostes, manifestacions, retrets, i fins i tot insults a tot aquell qui s’atrevís a posar en dubte la manipulació socialista del Sr. Hereu, alcalde de la capital catalana.
L’alcalde Hereu va tirar pel dret en la seva obcecació temerària per a què el túnel passés pel carrer Mallorca, un traçat que està encarint el pressupost en més d’un 42% dels 233 milions d’euros pressupostats inicialment, molt lluny dels 165 milions del que suposava passar pel Litoral, els 78 milions de la opció de Vallès que fins i tot ja estudiaven els tècnics de Foment, o la proposta inicial del carrer Aragó absurdament desestimada d’entrada per una suposada necessitat de la xarxa de rodalies que no s’ha resolt en absolut. El traçat pel carrer Mallorca contradiu les recomanacions de la UNESCO i la WORLD MONUMENTS FUNDS. I, el que és més sospitós, es van ignorar tres votacions al ple de l’Ajuntament de Barcelona, una votació en una sessió del Parlament de Catalunya, i una altra en el Congrés dels diputats espanyol totes guanyades per majoria absoluta, argumentant sempre que “no eren vinculants”. Si no són vinculants els resultats de les votacions dels representants polítics, aleshores què és vinculant?
La UNESCO ja fa molt de temps que s’ha pronunciat sobre el túnel del TGV, en diferents documents diu que s’ha d’anar molt en compte abans de perforar el subsòl de Barcelona perquè les condicions no són les adequades. Només que el terra de la Sagrada Família es mogui 4 mil·límetres les obres haurien d’aturar-se, segons la UNESCO. Un informe dels seus tècnics certifica en les seves conclusions que s’havien d’aturar immediatament les obres i buscar un traçat alternatiu.
L’Audiència Nacional va demanar opinió a l’expert en obres públiques Manuel Melis, responsable de les grans ampliacions del metro de Madrid. En Melis ni tan sols va entrar a proposar mesures de protecció “perquè la decisió més arriscada ja s’havia pres”, i per tant reclamava aturar immediatament les obres quan la tuneladora encara no havia travessat la Meridiana. Tampoc no se’n va fer cap cas.
L’arquitecte en cap de la Sagrada Família, el Sr. Jordi Bonet, ja ha manifestat en més d’una ocasió que Foment amaga que l’aigua ja amenaça a la Sagrada Família. Expliquem-ho: en la construcció del túnel s’ha construït una pantalla de pilons de formigó per a separar els ciments del temple de les obres del TGV i aquesta construcció s’ha convertit en el pitjor enemic de la Sagrada Família, ja que és la responsable de fer de tap per a dues de les rieres subterrànies naturals que passen per aquesta zona. Dues rieres que fan que l’aigua subterrània vagi a parar al mar i no es quedi retinguda al subsòl barceloní. I aquí és on rau el veritable perill. La pantalla està fent de tap artificial i és la responsable que ara només s’evacuï el 25% de l’aigua que baixa de la part alta de la ciutat en aquest tram. És a dir que està fent de presa. L’aigua ja s’acumula en més d’un metre, contradient les estimacions de Foment que deien que el nivell de l’aigua només pujaria pocs centímetres. No cal ser un expert per a veure que si això continua d’aquesta manera i no s’hi posa remei, el futur del Temple està en veritable perill per a l’acumulació d’aigua en una part i el conseqüent assecament de l’altra banda del túnel, on l’aigua no hi arriba. I no només està en perill la Sagrada Família, sinó que podríem entrar en una espiral de desgràcies per tot l’Eixample, ja que el túnel travessa tota la ciutat d’est a oest. Per tant, si tot continua igual, la banda muntanya del túnel pot rebentar per excés d’aigua, i la banda mar de la ciutat pot debilitar-se per manca de l’aigua en el subsòl, de manera que a llarg termini perillin les estructures contigües a al túnel.
Adjuntem la notícia d’El País on s’explica que l’arxiu històric de la ciutat de Colònia es va enfonsar degut a l’esvoranc produït per les obres del metro que s’hi feien just a sota d’aquest edifici singular:
Però ara surt a la llum el que fa temps que ens tenien amagat. Resulta que el Banc Europeu d’Inversions (BEI), en resposta a una carta enviada per la Sra. Marta Xargayó, de la Junta en Defensa del Patrimoni de Catalunya, on els sol·licitava de quina manera es finançaven les obres del TGV i en el tram de Barcelona, li responen que sí que finança part de les obres del tram del TGV Madrid-Barcelona-Figueres, però no ha finançat el tram de la ciutat de Barcelona, ja que segons normativa interna del BEI, no financen projectes que puguin atemptar contra “L’ENTORN I MEDI AMBIENT d’una ciutat, en aquest cas Barcelona. En canvi el que si que diu és que l’elecció del traçat és responsabilitat de les autoritats espanyoles, el que implica la mala fe en el projecte per part de les administracions espanyoles i catalanes. El BEI s’excusa de la no inversió argumentat que “no han rebut del promotor del projecte cap sol·licitud de desemborsament corresponent al tram que passa per Barcelona, i per tant no han desemborsat cap fons destinat al finançament d’aquest tram”.
“El BEI també s’eximeix de qualsevol responsabilitat amb el que pugui passar en aquest traçat, ja que és elecció de les autoritats espanyoles competents”
La pregunta és clara. Bé, almenys és la pregunta que ens hem de fer. Per quins set sous per al tram de la ciutat de Barcelona les autoritats no han volgut demanar cap finançament? Què o qui hi ha al darrere?
Què justifica el malbaratament dels nostres diners, diners de tots els catalans, diners que estan servint per a fer una obra faraònica que posa en perill l’Eixample, la Pedrera i la Sagrada Família, i que només beneficiarà a uns pocs, ja que el tram de les estacions de la Sagrera i de Sants només serà utilitzat per uns pocs centenars d’usuaris? Qui faci el trajecte de París-Madrid o a la inversa no passarà mai per aquest tram sinó que ho farà pel bypass del Vallès, i per altra banda qui vingui a la capital catalana baixarà a la primera de les estacions, segons d’on provingui el tren.
En què surt beneficiat l’Ajuntament de Barcelona? Hi ha per part de l’Ajuntament la voluntat d’encarir el barri de la Sagrera?
Volen els socialistes enfonsar la Sagrada Família i així ensorrar la imatge de la ciutat i enfonsar de retruc Catalunya? Volen destruir-nos l’autoestima?
Què en podríem fer d’aquests 170 milions d’euros de despesa extra que ens està costant aquesta aberració?
Quines comissions s’emportarà l’Ajuntament o els partits que estan al darrera d’aquesta obra? No hi ha una qüestió de finançament il·legal dels partits polítics? Es repeteix el cas Palau, però en aquest cas a Can Montilla (PSOE-PSC)? I per què callen el Sr. Joan Rigol i el Patronat de la Sagrada Família? És pel mateix motiu? Quins interessos amagats hi tenen tots plegats?
El Cercle Català de Negocis col·labora amb Catalunya Acció per denunciar uns fets que ens han estat amagats i que no han tingut la força per a poder sortir a la llum.
Tota la documentació és propietat dels signants de l’escrit.
Dins el tag de teories peregrines deia això:
“La raó inèdita del túnel per la Sagrada Família. ”
“…vaig pensar això:
Teoria:
La indiferència de molts que el tren passi per sota la Sagrada Família respon a la indiferència que sentirien si caigués, i potser també al desig -conscient o inconscient- que caigui.
Peregrí! animal!…ep, alto, qui em digui això no està prou informat: el 36 ja volien -hom- ensorrar el monestir de Montserrat i socarrimar encara més la Moreneta, cosa que va ser evitada miraculosament per l’avís de Mn. Pere Tarrés a l’autoritat. Miraculosament es va salvar també del foc el tapís de la Creació de la catedral de Girona -el més gran de l’edat mitjana. I per acabar: a la guerra civil, a part de destruir maquetes i plànols i tot l’estudi del Gaudí, ja es plantejava enderrocar la Sagrada Família! però es va veure la seva utilitat per instal·lar-hi nius d’ametralladora. Dissortadament per la majoria de monuments, no hi va haver tanta sort.
Per cert, en Monzó, fa poc, suposo que abans de sortir de la Internacional papanates, brindava per a què caigués el temple i volia que s’enderroqués la basílica del Tibidabo.
Les coses són com són, i han estat com han estat.
Afegitó
Després de llegir els comentaris retiro l’apel.latiu de peregrina a aquesta teoria.”
Enviat per Criteri a dimarts, juliol 06, 2010 7 comentaris
HOME¡¡¡DE QUE COI ET PENSAS QUE VIUENT ELS PARTITS?…..VISCA LAS COMICIONS¡¡¡¡¡LO PITJOR SERA LES VIBRACIONS CONTINUES,I LA PEDRERA QUE? QUINA COLLA DE BANDARRAS¡¡¡¡¡
Són uns desgraciats!