Enric I. Canela
Sempre he procurat mantenir aquest bloc aliè a la política diària perquè m’agrada poc barrejar les coses, prefereixo portar en cada lloc el barret que correspon, però ara Catalunya està en un moment decisiu.
El país no podrà aixecar-se si no adoptem les mesures necessàries. Un exemple que s’adequa als continguts habituals d’aquest bloc és la pèrdua de competitivitat, la situació a la que ens aboca la crisi econòmica, la manca de finançament per a la universitat i la recerca, tenir uns sistema de grau i postgrau lluny del que preteníem amb la reforma derivada del pla de Bolonya, el sistema de beques pitjor de l’OCDE (pitjor que el d’Espanya per la discriminació que patim), un model universitari lluny del que tenen els països desenvolupats amb una intervenció estatal exagerada, incapacitat de tenir un model d’accés a la universitat modern i eficaç, cotilles que ens impedeixen pujar en els rànquings, la llengua menystinguda i en perill… Podríem seguir, afegiu el que vulgueu. Difícilment estarem entre els països on l’economia del coneixement és el motor de l’estat del benestar si no abordem reformes en profunditat.
La meva opció és radical. Catalunya ha de ser un estat independent en el si de la Unió Europea, hem de lluitar amb les eines democràtiques per aconseguir-ho. Catalunya ha de fer un procés radical de regeneració democràtica, Catalunya ha de fer que el valor de l’esforç, la cultura del treball, la formació formin part de l’educació i aconseguir dignificar el treball en qualitat i retribució. Catalunya ha de ser un estat modern.
La meva eina és Reagrupament Independentista (programa). Sóc testimonialment a la candidatura, és el meu suport incondicional, voteu-nos!
Sí, un moment crucial, que ve de cruïlla. Veurem on va el país i si tot aquest que sembla despertar es queda només en el regionalisme disfressat de CIU.
Hem coincidit.Com a català conscient no podia fer altra cosa que fer una modesta crida patriòtica també al meu blog al vot independentista i de dignitat nacional. Tot i que sense obviar el desencantament que em produeix la Catalunya d’ara, però també amb esperança.
Que tinguem sort.
Hola Bon dia Enric, t,escric estes paraules per a reconeixer que la idea benpensant que te vaig comentar, de recolzar Reagrupament a Lleida i Girona i Solidaritat a Tarragona i Barcelona, s, ha vist fa 2 dies que era un error, Laporta i el trio calavera puix he arribat al convenciment que son uns oportunistes del independentisme i que estan jugant amb les mateixes velles i brutes tactiques que s, han de superar.
Independencia, regeneracio democràtica i treball, el foment de la cultura de l, esfors i el treball, son els elements d, un autentic programa de renovacio.
Jo soc valencià i visc a Gandia i no vos podre votar, pero per a molts valencians vosaltres sou l, exemple del familiar que va per davant, si vosaltes no milloreu nosaltres tampoc.
Felicitats pel teu treball i pense que heu fet i fas el correcte
Moltissima sort.
Jo escric el resultat que esperaria sent optimista, 1 diputat de Reagrupament per Lleida, 1 per Girona i o cap o 2 per BArcelona.
Solidaritat 1 per TArragona, 1 per Girona i o res o 3 per Barcelona.
Hola Mario,
Gràcies pel teu comentari i felicitació. Molta gent ha treballat molt dur. Si, ho veig així. No han jugat amb els valors ètics que cal per a construir una societat justa. Ara mateix escrivia sobre el nostre somni col•lectiu.
A mi em faria moltíssima il•lusió que respectant el que cadascú de nosaltres és, tornéssim a poder viure junts.
A veure si el resultat és millor.
Records
Criteri,
Espero que no, que serem capaços d’equilibrar la victòria previsible de CiU. El teu punt de vista, que expressaves ahir, és el reflex del que sentim cal votar per la dignitat del país però no podem estar content. Potser si de la feina però no dels resultats.