Enric I. Canela
Avui s’han lliurat els Premis Nacionals d’Investigació 2010. Han rebut els premis, dotats amb 100.000 euros cadascun, cinc investigadors. El Premi Nacional d’Investigació Gregorio Marañón, a l’àrea de Medicina, ha correspost a Carlos Martínez Alonso, per les seves contribucions al coneixement de la fisiologia del sistema immunitari i de les seves implicacions en la patologia humana i en la medicina regenerativa. El premi Santiago Ramón y Cajal, a l’àrea de Biologia, ha recaigut en Maria Antònia Blasco, per les seves aportacions pioneres a la biologia dels telòmers. El premi Leonardo Torres Quevedo, a l’àrea d’Enginyeries, és per Enrique Castell, per les seves contribucions en els camps de l’estadística de valors extrems i de la fiabilitat, el Pascual Madoz, en l’àrea de Dret i Ciències Econòmiques i Socials, és per Salvador Barberà, per la seva contribució essencial a l’Economia Pública, i, finamlente, el Ramón Menéndez Pidal, en l’àrea d’Humanitats, és per a Ignasi Bosc, per l’excel • lència amb què ha sabut conciliar els sabers més avançats de la lingüística moderna amb la millor tradició de la gramàtica espanyola.
La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha fet una crida a la comunitat científica espanyola perquè “renovi el compromís de treballar al servei del conjunt de la societat”.
Garmendia ha assenyalat durant la seva intervenció que el compromís entre ciència i societat explica “la decisió del Govern d’excloure al Ministeri de Ciència i Innovació del pla d’austeritat que afecta el conjunt de les administracions”. La ministra ha recordat al respecte que el pressupost del departament que dirigeix s’ha vist reduït en menys d’un 1% respecte a l’any previ un cop superat el tràmit d’esmenes al Congrés, quan el descens mitjà per al conjunt dels ministeris supera el 12%.
Aquest escenari planteja “un panorama tranquil·litzador per al sistema científic espanyol, una tranquil·litat de la qual no gaudeixen les comunitats científiques d’altres països ni molts dels nostres conciutadans que travessen per circumstàncies difícils”. Per això, ha dit, “és més necessari que mai una major implicació en el principal repte que afronta Espanya en el curt termini: la recuperació del creixement econòmic i l’ocupació”.
“Amb uns pressupostos suficients, que dupliquen els disponibles fa tan sols cinc anys, la societat espanyola, representada pel seu Govern, ha complert la seva part del compromís i, ara, és el moment que la ciència i els científics compleixin la seva part”, ha subratllat.
Segons Garmendia, “ens trobem en un punt d’inflexió per a la política d’R+D a Espanya. Comptem amb una nova Llei de Ciència, Tecnologia i Innovació en tramitació a les Corts, i estem començant a desplegar una Estratègia Estatal d’Innovació “. Totes dues, ha assenyalat, “estan cridades a culminar un procés de modernització i de canvi cultural que ha de posar a la ciència en el centre de la societat i la innovació en el centre de l’economia”.
En la seva opinió, la crisi econòmica ha fet palesa la necessitat d’un canvi productiu “apuntalat per la investigació i la innovació”. No es tracta, ha dit, d’una recomanació d’experts, sinó d ‘”una veritable demanda social”, com s’indica en la recent Enquesta de Percepció Social de la Ciència publicada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), pertanyent al Ministeri de Ciència i Innovació.
L’enquesta mostra que des de 2008 l’interès de la població espanyola per la ciència i la tecnologia ha crescut un 36%, i que més persones associen el progrés científic amb desenvolupament econòmic (un 10% més que fa dos anys) i amb creació d’ocupació (un 20% més que el 2008). A més, ha afegit la ministra, “el 77% de la població és partidària de mantenir el pressupost en ciència i innovació en un context de retallada de la despesa pública. Una voluntat que aquest Govern ha volgut entendre i atendre”.
Per Cristina Garmendia, aquestes xifres reflecteixen una veritable transformació social, ja que, per primera vegada en la nostra història la ciutadania s’està apropiant de la ciència com un dels elements sobre els quals construir el futur del país.