Enric I. Canela
Només és una enquesta, però serà així. Fa temps que es veu venir. Com podrà un país com Catalunya subsistir en una societat de benestar si no podem controlar els nostres recursos i decidir les nostres polítiques? Pot Catalunya continuar dins d’un estat que és capaç de muntar un conflicte com el dels controladors per la seva mania de mantenir tot en empreses estatals centralitzades? Pot Catalunya fer altra cosa que empobrir-se si cada dia marxen els nostres diners i no tornen?
L’posta per l’economia del coneixement necessita política pròpia i diners.
Llegeixo que Xina està preparada per esdevenir el centre d’innovació més important del món per al 2020, superant als Estats units i Japó, d’acord a una enquesta d’opinió pública que es divulgarà el dilluns.
Un estudi el mes passat de Thomson Reuters va mostrar que la Xina era ara el segon major productor d’articles científics, després dels Estats Units.
La despesa de recerca i desenvolupament (R+D) de nacions asiàtiques com a grup el 2008 va ser de 387.000 milions de dòlars, comparat amb 384.000 milions de dòlars dels Estats Units i 280.000 milions de dòlars d’Europa.
Estimar com de ràpid estan desenvolupant els seus coneixements els nous mercats emergents és clau per a moltes companyies occidentals centrades en la tecnologia, que busquen redistribuir els seus recursos de recerca i desenvolupament.
La indústria farmacèutica, en particular, ha estat ansiosa per aprofitar la base científica de la Xina i moltes companyies, incloent a AstraZeneca, han establert centres al país asiàtic per tal de reactivar la productivitat de recerca i desenvolupament en els seus laboratoris a casa.