Enric I. Canela
Llegeixo que la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat mantindrà els preus públics de doctorat aprovades en el decret de preus d’aquest curs, pel que la matrícula passa de 105 a 400 euros, tot i les protestes i reunions mantingudes amb els doctorands.
Segons fonts del Comissionat per a Universitats i Recerca, la proposta de modificar els preus es va portar al ple del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), on la mesura va ser rebutjada per les universitats, que desitgen mantenir aquests preus públics.
A més, l’actual Govern està en funcions després dels comicis al Parlament de novembre, i en poques setmanes traspassar les seves competències a la nova composició de conselleries que projecti CiU, el partit electe.
En la reunió mantinguda amb portaveus dels doctorats, la Generalitat s’havia compromès a concretar quant costa cada alumne de doctorat a l’any per fer comprendre l’augment de les taxes. Segons un document del Comissionat cada estudiant costa 10.737,27 euros a l’any, un import finançat públicament, segons el Govern.
Els estudiants han rebutjat que aquesta xifra sigui verídica, ja que està plena de incorreccions, incongruències i mentides, han assegurat els alumnes, que diuen no sortir tan cars a l’erari públic.
El que els alumnes han aconseguit arrencar de les negociacions ha estat l’ampliació dels terminis de matrícula i deixar que els estudiants del pla vell paguin menys. No obstant, els alumnes exigeixen que es derogui completament el decret de preus.
He anat escrivint sobre el tema (hi podeu ac cedir a partir de L’escàndol dels preus públics i taxes per fer el doctorat). No insistiré en les meves argumentacions ni discutiré quan ha de pagar un doctorand cada any. Senzillament, les coses es poden fer bé o malament. Això és un nyap. Només m’ha faltat llegir que un estudiant de doctorat costa a l’any 10.737,27 euros. Certament no em puc imaginar d’on surt aquest càlcul. Crec que si existeix aquest document s’hauria de fer públic. Si em de comptar quan costa una tesi doctoral perquè no s’està parlant del màster que diguin que imputen. El cost de la recerca? Els administratius que fan els papers? Si parlem de recerca evidentment la majoria es paga amb diners públics, amb els projectes de recerca que finança majoritàriament l’Administració però segur que això no ho han comptat. Vés a saber!
Hola Enric,
no se si us ha arribat a vosaltres, pero al nostredepartament ens han passat un escrit de la Generalitat on desglossen els 10.737 euros en diferents conceptes. Em fa gracia que el mes gran sigui el cost de dedicacio de PDI que puja 9.500 euros suposant una dedicacio per doctorand de 2 h a la setman o 60 hores anuals. El que mes em fa riure es que aixo no ho podem posar al POA, ja m’agradaria a mi que de les 240 hores me’n descontessin 60 per doctorand (cosa que crec que no esta malament ja que hi ha gent que no ha dirigit ni pensa dirigir cap tesi en sa vida i cobren el mateix que jo, com a minim que em rebaixin la docencia a primer i segon cicle).
Per si no queda prou clar: han agafat una estimació del salari mitjà d’un director de tesi, l’han dividit entre les 240 hores del POA, i l’han multiplicat per les ~60 hores de dedicació anual que li suposen a la direcció de la tesi.
Hola Pere,
Si, el tinc. És una autèntica barbaritat el que han escrit. Si volen apujar el doctorat que no ho intentin justificar amb uns documents absurds. Has vist? 190 euros / hora el nostre sou. S’han begut l’enteniment.
Jose Maria,
Sí. Una barbaritat. La segona barbaritat és considerar que la direcció d’una tesi es fa durant 30 setmanes. Es deuen pensar que una universitat és una escola. Nosaltres hem de considerar un mínim de 45 setmanes comptant que no sempre les vacances d’un doctorand coincideixen exactament amb les del seu director, però no menys. Les hores en el cas de ciències no són menys de 90 – 100 de mitjana.
La fórmula seria unes 100 hores amb un salari d’uns 30 euros / hora (o menys) perquè normalment hi ha codireccions fetes per persones que cobren bastant menys.
Aquests nombres em semblen molt més realistes. Tot i així, si es manté que els estudiants han de pagar de l’ordre del deu-i-pico % del cost real, els 400 euros sortirien “fàcilment”.
José Maria,
la discussió sobr eels percentatges a pagar crec que no és elproblema. Han tert aquest càlcul desafortunat per explicar una puja. Cert que els estudiants no paguen un percentatge elevat. Probablement la xifra que ha aprovat el govern estaria a prop del 10%.
Un càlcul similar portaria a què els estudiants de grau paguen sobre el 30% – 40%.
Cal fer bé el càlcul de costos, publicar-lo i aleshore sobrir el debat. Anar a l’inrevès amb xifres fora de lloc l’única cosa que fa és desprestigiar al Govern.