Enric I. Canela
Maria Vila escrivia a La Carícia de Catalunya Oberta: El rector de la Universitat Pompeu Fabra i signant del Manifiesto de Apoyo a Zapatero ha decidit concedir a Joan Manuel Serrat el títol de doctor honoris causa. Els arguments que ha donat la universitat són curiosos, sobretot perquè el consideren un activista en la defensa i difusió de la llengua catalana. És cert que Serrat ha musicat grans poetes i que no va voler anar a Eurovisió si no era cantant en català, però una vegada més l’esquerra viu de l’antifranquisme -com ja teoritzava el pensador Carod. Des que va morir Franco que a Serrat no se l’ha vist fer grans defenses de la llengua. De fet, ara només canta en castellà. Moreso podria haver dit directament que el premia per ser del clan de la cella ( i això, avui en dia, és tot un mèrit).
No entro en les possibles motivacions polítiques d’aquest reconeixement acadèmic a Serrat. No és això el que motiva el meu comentari. La casualitat ha fet que ho escrigui en aquest moment però ho podria haver fet en qualsevol altre. Crec que entre uns i altres, no se n’escapa gairebé cap universitat, hem desprestigiat el títol de doctor Honoris Causa. Ho convertim massa sovint en un circ mediàtic. A veure qui la fa més grossa, qui aconsegueix més titulars als diaris. El gran respecte que em mereix la universitat exigeix més rigor.