Enric I. Canela
Llegeixo un article que es titula La crisis y la deuda del Govern asfixian a las universidades. Diu que les universitats fins ara han suportat amb prou feines l’impacte dels retards en els pagaments de la Generalitat, encara que la situació s’ha complicat. La crisi i les demores de les partides compromeses pel Govern han conduït a les universitats catalanes ha una situació límit. La UAB i la UdG ultimen dos plans de xoc per a reposar a aquesta cruïlla econòmica. La primera prepara un operatiu per al 2011, destinat a compensar la reducció dels ingressos per l’actual conjuntura i el deute relacionada amb el finançament variable, que dóna per desapareguda.
La universitat preveu tancar 2010 amb un dèficit de 10 milions d’euros, el de 2011 amb 3 milions i assolir l’equilibri en 2012, de manera que aquest gener la universitat aprovarà un Pla de Xoc que incrementi els ingressos i redueixi les despeses.
Entre altres mesures, el pla estableix com a ingressos l’augment de les taxes de 40 a 70 euros del servei d’aprenentatge de l’estudiant i recaptar 500.000 de la pujada dels màsters oficials.
La UdG també es estreta. El centre ha presentat la primera fase d’un Pla d’eficiència i Austeritat, que inclou trenta accions per controlar la despesa, davant les perspectives de 2011, que haurà de ser debatut i aprovat pels òrgans competents, segons l’informe de la rectora, Anna Maria Geli.
La veritat és que tenim a totes les universitats iguals. Veurem com aborda el nou Govern aquest problema.
En la UB es prlen de 50 milion d’euros que la Generlitat deu a la Univeritat per diveres conceptes acumulats en elsúltims 5 anys. Així ara el Govern que farà per evitar la quiebra de l’Ensenament Universitari Públic?. El sr. Mas te la praula. No hi confio gaire en una solució ràpida ni real.
A la UAB, la majoria dels claustrals de la comunitat universitària reunits en Claustre ja ens varem posicionar en contra d’aquest Pla de Xoc i varem posar sobre la taula alternatives a aquest. Des de la coordinadora a la qual pertanyo (ÈPICA) es van donar suport a la majoria de resolucions en contra de la Rectora i el seu pla.
Sindi,
Efectivament el deute és d’aquest ordre. El problema és que és un compromís del Govern Maragall, signat pels consellers del Pozo i castells. De totes formes com que no està inclòs en cap pressupost no és tècnicament deute.
Joan,
Ho sé. Això té mala sortida.