Enric I. Canela
Llegeixo a La Vanguardia una entrevista que Maite Gutiérrez fa a Joaquim Coello, president del Consell Social de la UB.
El Claustre de la UB va demanar el 17 de desembre la seva destitució. Els estudiants, secundats pel personal d’administració i serveis i una part del professorat, l’acusaven de perjudicar la UB i impulsar un canvi en el model de govern de la universitat (podeu llegir El valor del Claustre, la petició de dimissió del president del Consell Social i la feina que tindrà ara Artur Mas). La meva impressió és que el president del consell social no s’ha assabentat de moltes coses de les que passen a la nostra universitat. Per altra banda, els consells socials es van crear al 1983. Quan la política no fa bé les coses, moltes no van bé.
Per què creu que el claustre de la UB ha demanat la seva destitució?
El consell social de la UB té una tasca de supervisió econòmica sobre el pressupost i la seva execució, i que el supervisat digui que el supervisor ha de dimitir no té molta lògica. Es pot demanar la dimissió d’algú que no és un bon gestor, però no d’un supervisor. Així que aquesta votació m’ha sorprès i em produeix perplexitat. No sé a què es deu. La segona perplexitat és que la meva destitució la demanen els estudiants. Des que presideixo aquest consell social el representant dels estudiants ha vingut una sola vegada a les reunions, així que la informació que tenen els estudiants del que fa el consell social no pot ser directa.
Insinua que els estudiants han estat manipulats?
No, només dic que són un grup de persones que no tenen informació directa del que fa el consell social.
Se li ha acusat de bloquejar acords del consell de govern de la universitat.
Això no és exacte, he paralitzat un únic acord sobre un augment salarial del personal d’administració i serveis perquè jo tenia un mandat específic de la Generalitat de Catalunya per no donar-li llum verda.
Un informe intern de la UB diu que no ha aconseguit finançament per a la universitat.
No tinc aquest informe. Crec que abans de demanar la meva dimissió d’haver parlat amb mi i informar-me de què se m’acusa.
Mai ningú no ha manifestat desacord amb vostè?
No, la discussió que hi ha hagut ha estat per l’augment salarial del PAS, i jo vaig dir que no es podia treure a votació perquè la Generalitat no ho permetia. Hi ha hagut discussions puntuals, per qüestions tècniques, però no puc derivar d’aquí que hi hagi una percepció negativa del nostre treball.
I sobre la recaptació de fons?
El consell social de la UB ha treballat molt intensament per aconseguir fons per al Parc Científic. El fet que aquesta instal·lació tingués una aportació addicional ha estat una gestió personal meva. Jo he anat al Ministeri amb el rector per demanar fons, en les discussions que hi ha hagut amb la Generalitat per evitar les retallades a les universitats he estat un dels membres més actius. Per això, em sorprèn que m’acusin d’alguna cosa així. És veritat que els consells socials en general no hem estat especialment afortunats en aquest aspecte, però és una cosa que ens ha passat a tots i en canvi només se m’acusa a mi. No veig que hi hagi una diferència significativa entre la nostra gestió i la dels altres consells socials.
El rector no s’ha posicionat sobre la seva destitució: no l’ha recolzat, però tampoc l’ha condemnat.
No faré comentaris sobre això.
Ningú li comunica que el claustre votaria la seva destitució?
No, m’assabento per un article a La Vanguardia. D’altra banda, tot aquest embolic no és positiu per a la imatge de la UB. Posar en públic la dimissió d’algú de la manera que s’ha fet … En definitiva, no entenc per què es demana la meva dimissió. Els arguments utilitzats per dir que m’he d’anar són refutables o com a mínim discutibles. Per tot això, percebo una intencionalitat específica, no sé a què es deu, però existeix.
Què intenció i de qui?
No ho sé.
Estudiants i PAS en el claustre no sumen els 63 vots que demanen la seva destitució, també han hagut de votar professors, catedràtics …
Això és una valoració que vostè fa.
No, és una evidència.
No entraré en polèmiques, però sí que tinc dubtes que hi hagi una majoria dins de la UB que vulgui que em vagi.
En el claustre els estudiants i alguns professors van dir que vostè era l’impulsor del document que van presentar els presidents dels consells socials als rectors per canviar el sistema de govern i gestió de les universitats.
Jo sóc signant d’aquest document, però no l’impulsor, l’hem fet de forma conjunta els presidents dels set consells socials.
Va ser l’encara conseller Huguet el que els va comminar a elaborar aquest informe?
El conseller Huguet ens va dir que si els consells socials teníem una idea i una posició comuna de com hauria de ser la governança de les universitats, que la debatéssim i la presentéssim. Comparteixo aquest document perquè el vaig signar, però no en sóc l’impulsor. És més, no vaig ser jo qui va liderar l’informe.
El model que proposen no agrada a una part important de la comunitat universitària.
Aquest no és l’únic model per governar la universitat. Hi ha dos grans models que funcionen, l’anglosaxó i el de l’Europa continental. Nosaltres ens inclinem per l’anglosaxó. El poder executiu de la universitat recauria en el rector, i el consell social seria el consell superior que aprova el pressupost, que nomena el rector a proposta de la universitat i que estableix les grans línies estratègiques, però no entra en el dia a dia, i el rector estableix tota la piràmide de col·laboradors.
Però sí que se li resta poder al cap i a la fi, perquè la màxima autoritat i qui tindrà el poder de decisió en última instància serà el consell superior, no el rector.
No, perquè ara els degans de les facultats no són nomenats pel rector, i en el nostre model és el rector el que els tria. Això dóna molta més força al rector. És veritat que alguns rectors diuen que això els resta representativitat, però és molt discutible. En l’altre model, el d’Europa continental, el rector és la primera autoritat i el nomena el govern. I ell ret comptes directament al poder públic. Així, ja no hi ha necessitat d’un consell social.
En el model que vostès proposen al Parlament designaria a la majoria de membres amb dret a vot dins del consell superior. D’aquesta manera ¿el control de la universitat no passaria de facto als partits polítics i disminuiria l’autonomia universitària?
Si la universitat és pública i els fons són públics, han de ser les persones designada pel poble les que exerceixin el control. Quan els fons són públics no hi ha altra solució. A més, l’autonomia universitària vol dir que ningú li pot dir al professor com ha de donar la seva classe.
I també gestionar la institució, establir les línies estratègiques, decidir sobre el pressupost …
Sí, però rendint comptes a l’autoritat màxima del poble que és el Parlament.
Però una cosa és retre comptes i una altra és posar al comandament d’una institució als partits polítics.
Quan els fons són públics ha d’haver una instància pública darrere. El que proposem és que el consell superior sigui el menys polititzat possible, que el seu mandat duri sis anys en lloc de quatre, que el president sigui una persona de prestigi social i que es negociï per designar-lo. La democràcia no és l’assemblea. Proposem un model. Ara, entenc que la universitat digui que aquest model no el convenç perquè no casa amb la nostra tradició i que prefereixen el model europeu, que també funciona en altres països, com els Països Baixos o Alemanya. El que no val en absolut és el model que tenim ara.
Alguns rectors diuen que el model actual els dóna més legitimitat perquè són elegits mitjançant eleccions.
El que no pot ser és que qui administra una universitat sigui votat pels seus administrats, perquè això és corporativisme. I aquí es tracta de gestionar una universitat, que és un bé públic de primera importància per al país.
Vol dir que, tal com estan muntades ara les eleccions a rector, el que es fa bàsicament és defensar els interessos d’un col·lectiu?
En gran part sí, però és natural que passi. El que és pervers és el sistema. Abans el rector es triava a través del claustre, però es va eliminar perquè podia haver interessos particulars. Ara es fa per sufragi universal. El legislador que va fer això s’adona que segurament ha creat un sistema endogàmic. I diu que cal posar un organisme que controli els comptes públics de la universitat, i crea la figura dels consells socials. Aquest model és una aberració. Perquè quan et fies d’algú et fies, i no poses a un ens que el vigili i que no està en un ordre d’autoritat superior diferenciada.
Per què insisteixen tant en reformar el control de la universitat en nom de l’excel·lència i poc en millorar el seu pressupost?
Si mira el rànquing de Xangai, de les 20 primeres universitats, 17 tenen el model de governança que nosaltres proposem.
I també un pressupost més gran.
És veritat que tenen més pressupost. No discutirem que la universitat espanyola està infrafinançada. Però els diners sempre és escàs, i el fet que tinguem una universitat infrafinançada no significa que també haurem de tenir una universitat mal gestionada. Són coses independents. Els consells socials no volem privatitzar la universitat, sinó gestionar la cosa pública amb rigor.