Enric I. Canela
Gràcies a una amiga lectora, que viu molt lluny del nostre país, experta en la transferència de coneixement, he pogut llegir l’article “The disposable academic. Why doing a PhD is often a waste of time“, que publicava The Economist el 16 de desembre.
L’article és una reflexió general, encara que més centrada als EUA, sobre la situació dels estudiants de doctorat a les universitats i com estan canviant les perspectives de com enfocar llur formació en els departaments universitaris.
M’ha cridat l’atenció els paràgraf: Però les universitats han descobert que els estudiants de doctorat són barats, molt motivats i una mà d’obra assequible. Amb més estudiants de doctorat poden fer més recerca i, en alguns països, més docència amb menys diners. Un assistent graduat a Yale podria guanyar 20.000 $ l’any per fer nou mesos de docència. El salari mitjà dels catedràtics als Estats Units va ser de $ 109.000 al 2009 – superior a la mitjana dels jutges i magistrats.
L’èxit d eles universitats depèn en gran manera dels estudiants de doctorat que són capaces de formar, de llurs capacitats i de l’entorn que els poden aportar. L’enfocament està canviant a EUA. Podem començar a fer la reflexió aquí.
Recomano la lectura de l’article del The Economist a qui tingui responsabilitats polítiques en l’àmbit de la universitat i la recerca. Segur que Andreu Mas-Colell ja l’ha llegit fa dies.
Sí, però l’article també parla de la falta de perspectives laborals adequades per la majoria doctorats. Tret de la docència universitària, on hi ha un coll d’ampolla insuperable, quines perspectives tenen els doctorands?
La “carrera” a base de postdocs és incerta. Segons l’article, el futur dels doctorands no és gaire optimista en relació a la inversió feta. És una pèrdua de temps i té més interés un mestratge (de qualitat)?
De la lectura de l’article es podria pensar en moltes universitats (arreu del món) quasi medievals en les quals es busca ma d’obra barata i sense gaires drets. A canvi de què?
Luís,
Sí, i tant. Aquí cap o molt poques fora de l’àmbit universitari. Per a mi la reflexió que cal fer és aquesta.
La formació de doctors ha de pensar-se més enllà de la universitat i la recerca pública.