Enric I. Canela
Llegeixo que associacions d’investigadors han valorat l’any científic 2010 com preocupant i no creuen que la situació hagi de millorar el proper any a causa de les retallades pressupostaris previstes per al 2011 i a les mancances de la futura Llei de la Ciència que, segones opinen, mantindrà als professionals del sector sense possibilitats d’avançar en les seves carreres.
Un article de César Nombela, Retroceso en la I+D española, del passat 16 de desembre, lamenta la situació. Entremig del text diu: L’enlairament de la investigació espanyola ens va portar a un quart de segle, en temps recents, a triplicar el percentatge de la nostra participació en la creació de coneixement en el món. L’únic camí raonable era continuar en l’esforç, accentuar la recerca de major qualitat, impacte i transferència de coneixement al sector productiu, sobre la base d’un sistema de Ciència i Tecnologia que ha assolit ja una massa crítica raonable. El decreixement dels esforços, juntament amb l’absència de les polítiques adequades, portarà conseqüències inevitables.
La veritat és que hem resistit els grups una mica forts però les perspectives generals no són gens bones. A Catalunya, malgrat moltes crítiques, les coses no han anat tan malament com al conjunt de l’Estat perquè el govern català va creure més en ciència que el d’altres llocs. No tinc dubte que el nou govern català hi creu però la catastròfica situació econòmica heretada no sé que els permetrà fer.