Enric I. Canela
La Vanguardia publica una entrevista amb Dídac Ramírez, rector de la UB.
Una pregunta que destaco:
Un informe intern de la UB diu que Joaquim Coello no ha aconseguit ni un cèntim per a la universitat i el titlla de “prepotent”.
– El consell social es troba amb dificultats per exercir la seva tasca. Això ho reconeix el mateix president del consell social. Una de les tasques dels consells socials és contribuir a l’obtenció de recursos per a la universitat, perquè pugui complir la missió que la societat li encomana. I potser, els consells socials haurien de plantejar dedicar el temps i les energies necessàries a aquesta tasca, perquè puguin exercir aquesta tasca amb èxit. És possible que els consells socials en general hagin posat més èmfasi en retallar la despesa i equilibrar el pressupost que en incrementar els ingressos via inversió de la societat o d’institucions públiques. I que el consell social participi molt activament en l’obtenció de majors ingressos és imprescindible. La universitat ho necessita.
Efectivament. S’han constituït més com a interventors de l’administració de la Generalitat que com a enllaç entre la societat i la universitat.
Dues preguntes més:
Què demanarà al nou conseller?
– Que asseguri el finançament necessari perquè l’EEES no fracassi i per mantenir la tendència de millora de les universitats catalanes, que s’ha manifestat en els últims rànquings.
Hi ha el risc que Bolonya fracassi?
– Hi ha una tensió a la universitat. Bolonya no es pot fer amb classes de 90 alumnes, requereix un esforç econòmic perquè cal introduir tecnologia, canviar mètodes d’ensenyament … Fan falta recursos, no es pot aplicar a cost zero. Sabem que estem en crisi i posem molt de la nostra part. Però la conselleria també ha de fer un esforç perquè l’EEES sigui un èxit i no fracassi, eliminar el risc. Molt del malestar del professorat s’explica per l’ansietat que la posada en marxa de Bolonya ha generat.
El problema no és només fer-ho a cost zero, el problema és fer-ho amb menys recursos, que és la realitat que vivim.
Per altra banda, no s’ha entès que el model de Bolonya implica més feina de l’estudiant i menys classe magistral, és a dir menys professorat sènior, amb un increment d’altres figures. Potser cal anar a veure que passa al Regne Unit. Una vegada més les lleis són contràries a la reforma.