Enric I. Canela
Llegeixo que els presidents dels Consells Socials de les universitats públiques catalanes han rectificat davant dels rectors i han acabat qualificant de «poc afortunada» la seva proposta per modificar la governança universitària, que restava poder a aquests.
En el si de l’assemblea general de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) es va debatre la proposta, a la qual els rectors es van oposar i que «finalment, els mateixos presidents dels consells socials qualificar de poc afortunada».
Abans de Nadal, els presidents dels consells socials van presentar a la ACUP el document en el qual es projecta una estructura liderada per un Consell Superior format per un petit cercle de representants de la societat, que se situaria per sobre del rector, i el president – de perfil no acadèmic – seria nomenat pel Parlament. Aquest consell controlaria les decisions clau i nomenaria al rector.
Quanta ximpleria. La reforma és absolutament necessària. Algunes coses es poden fer sense l’Administració General de l’Estat i altres no. El més intel·ligent hagués estat arribar a un pacte en el que els rectors ajudessin a reformar l’estructura de govern i el govern català reforcés la seva autoritat.
Si volem tenir una universitat internacionalment competitiva hem de millorar estructures i si esperem que Madrid ens ho faci, malgrat no paguen i manen, anem ben arreglats. Cal un pacte i esperem que el conseller Mas-Colell sigui capaç de propiciar-lo i liderar-lo.