Èxit català en la convocatòria de les Advanced Grants

Enric I. Canela

La darrera edició les ‘Advanced Grants’ de l’European Research Council (ERC) ha rebut 2009 candidatures per 266 places. Entre les atorgades, set projectes científics catalans que rebran subvencions d’un màxim de 3,5 milions d’euros en un període de cinc anys(veure resultats).

Aquestes subvencions estan destinades a impulsar als millors projectes científics d’Europa en pro del desenvolupament científic i econòmic. Aquesta és la tercera convocatòria de les Advanced Grants des que l’ERC es posés en marxa el 2007 com “vaixell insígnia” del 7è Programa Marc (7PM) de Recerca i Desenvolupament Tecnològic de la Unió Europea.

Les Advanced Grant premien a investigadors ja consolidats i s’atorguen únicament per criteris d’excel·lència científica, sense tenir en compte el lloc d’origen o de treball dels investigadors.

Del total de les 266 concedides, 53 finançaran projectes científics del Regne Unit (país que rep en aquesta edició el major nombre de subvencions), seguit d’Alemanya amb 45, França amb 31 i l’Estat espanyol ocupa el setè lloc amb 13. D’aquestes, set subvencions han estat per a projectes establerts a Catalunya, dos per Madrid i les quatre restants per a Galícia, País Basc, Aragó i Andalusia.

En comparació amb el nombre de candidatures rebudes en l’anterior edició s’ha registrat un augment del 16% en el nombre de propostes rebudes i d’un 13% en el nombre de propostes aprovades, de les quals només el 9% són dones.

La convocatòria està obert a tots els camps de recerca. Per àrees científiques, el 46% dels projectes pertanys a les ciències físiques i enginyeria, el 37% a ciències de la vida i el 17% a ciències socials i humanitats.

Projectes de l’Estat espanyol seleccionats:

• Luis Manuel Liz-Marzán (Universitat de Vigo). Projecte: Development of plasmonic quòrum sensors for understanding bacterial-eukaryotic ell relations.
• Javier Jiménez (Universitat Politècnica de Madrid). Projecte: Multiscale dynamics of turbulent flows.
• Vivek Malhotra (Centre de Regulació Genòmica). Projecte: Mechanism of Unconventional Protein Secretion.
  
• Manel Esteller (Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge). Projecte: Epigenetic Disruption of Non-Coding RNAs in Human Cancer.
  
• Xavier Serra: (Universitat Pompeu Fabra). Projecte: Computational models for the discovery of the world’s music.
  
• Gosta Esping-Andersen (Universitat Pompeu Fabra). Projecte: Stratified family dynamics: polarizing trends in couple behaviour and parenting.
  
• Anna Cabré (Universitat Autònoma de Barcelona). Projecte: Five Centúries of marriage.
  
• Jesús Santamaría (Universitat de Saragossa). Projecte: Microwave-assisted microreactors.
  
• Jordi Sunyer (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental). Projecte: Brain Development and Air Pollution ultrafina particles in School Children
  
• Jordi Bascompte (Consell Superior d’Investigacions Científiques). Projecte: Robustness of The Web of Life in the Face of Global Change
• Angel Rubio (Universitat del País Basc). Projecte: Dynamical processes in open quantum systems: pushing the Frontiers of Theoretical Spectroscopy.
• Eugenio Oñate (CIMNE-Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria). Projecte: New Computational Methods for predicting the Safety of Constructions to Water hazards accounting for Fluid-Soil-Structure Interactions.
  
• Andrés Rodríguez-Pose (Fundació IMDEA Ciències Socials). Projecte: Spatial spikes: bridging geography and economics to study distance, agglomération, and policy.

En vermell fosc els projectes catalans. Jordi Bascompte treballa a Doñana.

Està clar que el model de recerca català és d’èxit i, atesa la dimensió de Catalunya, podem estar ben contents amb els resultats.

Si voleu veure les estadístiques completes podeu anar a l’enllaç).

Si col·loquéssim Catalunya al mapa (7 projectes) i deixéssim la resta de l’Estat sola veuríeu que Catalunya queda al costat de Noruega. Us imagineu si poguéssim fer servir tot el nostre PIB? Llàstima que la meva universitat només en té un.