Lluitem per la millora de les universitats

Enric I. Canela

Avui La Vanguardia publica l’editorial “El gobierno de las universidades“. Un article del que comparteixo els seu contingut i filosofia. Crec que el govern, si ho planteja així, anirà per bon camí, el rectors tenen ganes que les coses millorin, les complicitats són fàcils. Els problemes vindran d’alguns col·lectius. Cal està amatent però no es pot cedir, ens hi juguem el futur.

L’article:

La voluntat del Govern de la Generalitat de consensuar un nou model de governança per a les universitats públiques de Catalunya, amb la intenció de presentar a Madrid l’any que ve per influir en la legislació estatal, ha animat el debat sobre el model organitzatiu i de gestió dels centres educatius superiors. És una discussió que, al seu moment, van obrir els presidents dels consells socials i les organitzacions patronals en proposar fórmules de tipus anglosaxó i gerencial. D’altra banda, ahir mateix, publicàvem en les nostres pàgines un llarg article signat pels rectors catalans, en el qual s’afirma que la governança i el finançament són conceptes que s’han de considerar de manera conjunta, evitant simplificacions i judicis apressats sobre el món universitari.

Després del repte que ha suposat l’adaptació de la universitat catalana a l’espai europeu d’educació superior conegut com a pla Bolonya, les autoritats autonòmiques, sota l’impuls del conseller Andreu Mas-Colell i del secretari general d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, pretenen posar en marxa un ampli diàleg – amb rectors, professors, sindicats, alumnes, societat civil i grups polítics – que doni lloc a una proposta susceptible de ser defensada davant l’Administració central, buscant-hi la promoció de l’excel·lència, tant en docència com en recerca. Els punts que cal revisar i debatre són diversos, entre els quals destaquen l’elecció i competències del rector, el paper dels consells socials i del claustre, la designació dels degans i caps de departament o els processos de presa de decisions.

Aquesta iniciativa del nou Govern ha de saludar positivament, ja que ningú no discuteix l’oportunitat de posar en marxa mesures per millorar la qualitat de la universitat, element clau en el desenvolupament, la competitivitat i la projecció del nostre país. Tots els sectors implicats, tot i les seves discrepàncies de sortida, coincideixen que les universitats públiques necessiten estructures més àgils i dinàmiques per afrontar les exigències d’una societat on els canvis se succeeixen cada vegada a major velocitat. El problema està en concretar de quina manera s’assoleix l’objectiu plantejat.

En aquest sentit, és particularment polèmica la discussió sobre l’elecció i atribucions dels rectors, així com la que aborda el nivell de poder de què gaudeixen els claustres i els consells socials. D’altra banda, les retallades pressupostàries també afecten a les universitats, la qual cosa és un desafiament afegit en uns moments en què, precisament, la sortida de la crisi també passa per incrementar la recerca pròpia.

Europa s’ha encaminat cap a un model universitari més autònom, eficaç i transparent en la gestió dels recursos, amb més vinculació amb la societat civil i el món empresarial. Amb tots els matisos i modulacions que es vulgui, aquesta sembla el camí més adequada. Catalunya i Espanya s’enfronten a la necessitat de grans reformes organitzatives que defineixin la universitat de les pròximes dècades, com a focus de coneixement i progrés per al conjunt de la societat. Per fer aquest viatge és indispensable que, com proposa el Govern, tots els actors implicats facin pinya de manera constructiva, vorejant prejudicis i gremialisme, i sabent atendre les enormes transformacions que es produeixen dins i fora dels temples civils del saber.