Enric I. Canela
Explica el Bloc de Farmàcia que dues estudiants de la facultat, Gemma Chiva, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments i diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la UB i, Paola Quifer, llicenciada en Ciència i Tecnologia dels Aliments de la UB, han obtingut dos ajuts per a la recerca en l’onzena convocatòria de les Beques Manuel de Oya promogudes pel Centre d’Informació Cervesa i Salut (CICS). Aquesta entitat de caràcter científic està dedicada a fomentar l’estudi i la recerca sobre les propietats del consum moderat de cervesa i els beneficis nutritius d’aquesta beguda.
Gemma Chiva Blanch farà la recerca sobre L’estudi de les bases científiques dels efectes beneficiosos del consum moderat de cervesa sobre el sistema cardiovascular: efectes antiinflamatoris del contingut en alcohol i polifenols de la cervesa. La recerca serà dirigida per Ramon Estruch i Riba, professor del departament de Medicina de la Facultat de Medicina de la UB, i Paola Quifer Rada investigarà sobre Els prenilflavanoides del llúpol com a biomarcador nutricional del consum de cervesa. La recerca la dirigirà Rosa Maria Lamuela Raventós, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia i investigadora principal del Grup de Recerca de Polifenols Naturals.
El mateix bloc ens explica que segons l’estudi Cervesa, dieta mediterrània i malaltia cardiovascular, elaborat per Ramon Estruch i Rosa Maria Lamuela, el patró alimentari global dels consumidors moderats de cervesa és més pròxim a la dieta mediterrània que el dels no consumidors d’aquesta beguda fermentada. Entre els consumidors, la ingesta d’àcid fòlic, vitamines B, E i D, així com de ferro i calci és superior ja que aquesta beguda fermentada és rica en aquests components. A més, afavoreix que hi hagi una incidència més baixa de la diabetis mellitus i la hipertensió i, per a sorpresa de molts, els consumidors moderats de cervesa presenten un índex de massa corporal menor que els no bevedors, el que sembla indicar que no hi ha diferències en el perímetre de la cintura com a indicador de l’obesitat visceral.
Diu, també, que es refereixen a beure amb moderació i dieta més aviat mediterrània, no als bevedors anglosaxons.
El web de la UB diu, sobre el mateix tema que aquesta recerca s’emmarca dins del projecte PREDIMED, un assaig clínic iniciat el 2003 que vol avaluar l’eficàcia de la dieta mediterrània en la prevenció primària de malalties cardiovasculars. El treball, basat en una mostra poblacional de 1.249 participants amb un risc vascular elevat, analitza la relació entre consum moderat de cervesa, factors de risc cardiovascular, patró d’alimentació i activitat física. L’estudi també constata que el patró alimentari pròxim a la dieta mediterrània tradicional que presenten els consumidors habituals de cervesa difereix molt del patró observat en el món anglosaxó, en què els consumidors de cervesa prenen aliments menys saludables (plats precuinats, greixos poliinsaturats, etc.
Podeu llegir una entrevista sobre el projecte PREDIMED feta a Ramón Estruch.