Un article dels rectors que em fa parlar de finançament per objectius

Enric I. Canela

Llegeixo l’article El model d’universitat, més enllà de l’elecció del rector que publica el diari AVUI.

Es tracta d’un article en el que es recullen algunes opinions dels rectors. No volen limitar el debat sobre la universitat a la governança i l’elecció del rector i parlen de definir un model. La raó és tota dels rectors.

Al meu parer el que caldria és fer un exercici de responsabilitat col·lectiva, arribant a l’Estat espanyol que és qui ens marca el “model cotilla”, i aprofundir al màxim en l’autonomia amb retiment de comptes.

Per a mi un model de finançament per objectius és l’ideal. Evidentment el finançament per objectius ha de comptar amb les condicions de partida. M’explico, el finançament de la recerca ha de fer-se, com fan els britànics, en base a àmbits de coneixement i no global. Fer-lo global és un error. Una universitat temàtica sempre sortiria afavorida, si és bona en el seu àmbit, esclar. Igualment en docència cal considerar resultats, però també condicions d’entrada. Si una universitat admet, per raons històriques, més estudiants per ensenyament té més dificultats que una altra que admeti pocs. Les notes de tall baixen si el nombre d’entrada és alt. També caldria mirar si els estudiants estan ben formats o no. Això no té a veure amb el nombre d’aprovats.