Enric I. Canela
Des de l’any 2000, el govern espanyol ha destinat 2.300 milions d’euros, en forma de préstecs a 15 anys, al 0%i amb tres anys de carència, als parcs científics i tecnològics de totes les universitats espanyoles, dels quals 2.000 milions s’han concentrat entre 2005 i 2010.
Les universitats van haver de començar a tornar els diners a partir del quart any de concessió.
En l’època del conseller d’Universitats Carles Solà, la Generalitat es va comprometre a impulsar aquestes infraestructures amb 120 milions d’euros a repartir, que havien de servir per ajudar a tornar els préstecs, però els diners no va arribar – sumant posteriorment l’incompliment del finançament per objectius de l’era del conseller Josep Huguet – i aquestes han hagut d’assumir individualment les quotes del préstec.
Aquesta situació va provocar que durant 2010 representants de totes les universitats demanessin als responsables polítics la renegociació dels préstecs, del que va sorgir esmenes als pressupostos generals de l’Estat (PGE) de PSOE i de CiU de posposar els pagaments. Es va aprovar que les universitats que acreditin una situació financera difícil puguin ajornar la devolució d’aquests crèdits que no podrà anar més enllà del 2015 , encara que el Ministeri de Ciència encara no ha publicat la normativa concreta.
Les universitats públiques catalanes associades a parcs científics i tecnològics demanaran al govern espanyol ajornar els deutes dels crèdits, davant la situació econòmica i la retallada de fons.
El Parc Científic de Barcelona, de la UB, demanarà al Ministeri ajornar les quotes que vencen el 2011 i que sumen 9 milions d’euros. El PCB va rebre un crèdit de 60 milions dels que ja ha tornat 16,5 i resten 43,5. Els diners sobre el qual demanarà un ajornament, els 9 milions, correspon a 6 que ja es van ajornar anteriorment i vencen el 2011, i a 3 que també haurien de pagar-se abans que acabi l’any.
També la UAB, que encara està elaborant els seus pressupostos de 2011, preveu demanar aquest ajornament del pagament, encara que ha explicat que les primeres quotes ja s’han anat abonant.
La UdG ja va sol·licitar pròrrogues de les quotes que havien de retornar el 2009 i 2010, corresponents a 2005 i 2006, i també demanarà ajornar les devolucions compromeses per a 2011 que, entén, corresponen a la Generalitat.
La UPF, que també preveu ajornar totalment o parcialment les quotes , ha rebut des de l’any 2000 un crèdit de 37,5 milions d’euros, dels quals ha retornat 4,3-2010.
La UdL i el seu Consorci del Parc Científic demanaran la pròrroga d’uns dos milions d’euros que s’han d’abonar a l’octubre, i la URV i la UPC també preveuen acollir-se a aquesta opció.
Estava anunciat fa anys. Cap parc d’aquestes característiques, amb un teixit empresarial com el català pot fer que el seu compte de resultats cobreixi la inversió. Això ho sabia tothom. El que no entenc és el paper del nostre Govern en aquesta festa.
No donem més voltes, o paga l’administració o els parc aniran a mans dels bancs o caixes (bé aviat bancs). Ja veurem que en farien. Es trobarà una solució.
Benvolgut Enric,
Estic parcialment d’acord amb el que dius, pero les ajudes, competitives, tenien un compromís de retorn. Alguns no vàrem participar-hi pq es dificil (com exposes) garantir-ne el retorn a 15 anys. Si ara es fa cau i net (paga l’estat) s’haurà jugat brut amb els que no ens agradaven les bases i no hi vàrem optar.
A mes, les demandes d’ajornament de les universitats han fet que ara, resolucions definitives del programma INNPLANTA hagin estat revocades per el propi ministeri alegant que les universitats (al haver demanat un ajornament dels préstecs anterirs)no teenen garanties de retorn dels préstecs.
Potser si tots haguessim parlat del problema abans d’accedir als ajuts, ara no tindriem aquest “problema”
Jesus,
No dic que no tinguis raó. El que dic és que és impossible el retorn. Pura comptabilitat. O paga l’administració o se’ls queda el banc. Alguna cosa pactaran.