Enric I. Canela
Llegeixo que arran de la reunió del Consell d’Europa, el 4 de febrer passat, en la qual es va tractar del futur de la política en innovació i recerca de la Unió Europea, la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU) va fer arribar als representants europeus un document signat per tots els rectors que formen part de la xarxa en el qual es demanava una inversió adequada a llarg termini en recerca bàsica. Així mateix, es va presentar un recull de diversos casos d’èxit de transferència en recerca bàsica que inclou tres projectes de la UB.
Els tres casos són:
El tractament per a la caquèxia que ha desenvolupat l’equip de recerca del professor Josep M. Argilés, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, a la Facultat de Biologia. Aquest tractament ha estat patentat per la UB i actualment se n’estan fent assajos clínics gràcies a la col·laboració amb una empresa emergent ubicada a Cambridge.
La recerca que ha dut a terme el grup de la professora Ana Inés Fernández, del Centre de Disseny i Optimització de Processos i Materials de la UB (Diopma), en col·laboració amb l’empresa Magnesitas Navarras, SA. L’equip va treballar en el desenvolupament de noves aplicacions tecnològiques de l’òxid de magnesi, entre les quals es van trobar aplicacions mediambientals per a l’estabilització atmosfèrica de metalls pesants.
El tercer projecte correspon a l’àmbit de la nanotecnologia. Fa deu anys, l’empresa FAE, SA, dedicada als recanvis d’automoció, va decidir fer un gir en el seu model de negoci per incloure la nanotecnologia en el desenvolupament d’una nova família de sensors de gasos més eficients i ecològics. Per fer aquest canvi va iniciar una col·laboració amb el Departament d’Electrònica de la UB, que llavors treballava en els primers prototips de sensors nanotecnològics.
Bona feina d’aquests companys, alguns dels quals els tinc molt a prop.