Enric I. Canela
M’ha agradat l’article “Te amo con todo mi cerebro“. No diu més que coses que per a mi avui són òbvies encara que per tal que s’incorporin als llibres de text manquen encara moltes demostracions.
L’amor, la passió, la fidelitat, l’amistat no són altra cosa que química cerebral. Estimes a una persona i a una altra no, per la química cerebral. Ets violent o pacífic, per la química cerebral. Ets valent o no, per la química cerebral.
Estem predeterminats? No i sí. Tenim herència genètica? Sí, però també els nostres avis, els nostres pares, especialment àvies i mares, han anat condicionant una sèrie de modificacions epigenètiques, que, a diferència de les genètiques, nosaltres, més o menys, podem modificar. L’ambient a l’úter matern i l’ambient a casa o a la societat,de petits, crea canvis en els nostres gens que van modificant el nostre comportament. Ho fa, i molt, l’alimentació. Estimarem d’una manera o d’una altra i patirem una malaltia o una altra, en funció de com anem modificant els nostres circuits cerebrals, finalment, els nostres gens.
Conscientment podem canviar coses, però per voler-ho fer hem de tenir les condicions cerebrals que propiciïn aquest desig. Complexa filosofia que em portaria a una resposta tan difícil com saber qui va crear l’univers.
El dia que m’expliquin perquè existeixen els mèdiums -i és una evidència la seva eficàcia-, i deixin de ser tant dogmàtics i pedants pensant-se que la ciència ho explica tot, em creure rucades com aquestes. I m’he mirat el web del tema. Ho trobo perillós, sobretot, si ens creiem que és cert. El fet de creure que això és cert (com prendre’t una fals medicament que no conté res més que aigua i sentir-te millor -també ho he comprovat-) si és que és determinant. Si et creus qualsevol cosa, aquella cosa la sentiràs com a real (ex. al·lucinacions, record psicològic d’un dolor físic, “la falsa cama” -dolor a la zona de la cama amputada-, sensacions espirituals-creences falses).
Compte doncs amb tot plegat: molt, però que molt perillós. Altre cosa és que som massa susceptibles i suggestius, i el màrqueting no pot arribar a controlar-nos tant, ni ho faria, si no fossim tant domables. Potser cal més intel·ligència emocional i més sentit crític, i la publicitat no ens persuadiria…
Joan,
Sabem encara tan poques coses… La ciència ho explicarà tot, avui no. Coses que fa anys eren màgia avui són ciència. El magnetisme…
Jo sóc un escèptic en el sentit que tot és possible fins que no es demostri el contrari.
La cama amputada és perfectament explicable perquè el cervell té els mateixos senyals durant un temps.
El neuromàrqueting juga amb la suggestió i és perfectament real. El problema sempre està en el mateix lloc: l’ètica.
Harv Rev Psychiatry. 2010 Jul-Aug;18(4):230-7.
Defining neuromarketing: practices and professional challenges.
Fisher CE, Chin L, Klitzman R.
Department of Psychiatry, Columbia University, New York, NY, USA. cf2141@columbia.edu
Abstract
Neuromarketing has recently generated controversies concerning the involvement of medical professionals, and many key questions remain-ones that have potentially important implications for the field of psychiatry. Conflicting definitions of neuromarketing have been proposed, and little is known about the actual practices of companies, physicians, and scientists involved in its practice. This article reviews the history of neuromarketing and uses an exploratory survey of neuromarketing Web sites to illustrate ethical issues raised by this new field. Neuromarketing, as currently practiced, is heterogeneous, as companies are offering a variety of technologies. Many companies employ academicians and professionals, but few list their clients or fees. Media coverage of neuromarketing appears disproportionately high compared to the paucity of peer-reviewed reports in the field. Companies may be making premature claims about the power of neuroscience to predict consumer behavior. Overall, neuromarketing has important implications for academic-industrial partnerships, the responsible conduct of research, and the public understanding of the brain. We explore these themes to uncover issues relevant to professional ethics, research, and policy. Of particular relevance to psychiatry, neuromarketing may be seen as an extension of the search for quantification and certainty in previously indefinite aspects of human behavior.
Int J Psychophysiol. 2007 Feb;63(2):199-204.
What is “neuromarketing”? A discussion and agenda for future research.
Lee N, Broderick AJ, Chamberlain L.
Marketing Group, Aston Business School, Aston University, UK. n.j.lee@aston.ac.uk
Abstract
Recent years have seen advances in neuroimaging to such an extent that neuroscientists are able to directly study the frequency, location, and timing of neuronal activity to an unprecedented degree. However, marketing science has remained largely unaware of such advances and their huge potential. In fact, the application of neuroimaging to market research–what has come to be called “neuromarketing”–has caused considerable controversy within neuroscience circles in recent times. This paper is an attempt to widen the scope of neuromarketing beyond commercial brand and consumer behaviour applications, to include a wider conceptualisation of marketing science. Drawing from general neuroscience and neuroeconomics, neuromarketing as a field of study is defined, and some future research directions are suggested.