Enric I. Canela
Com ja és habitual Juan Hernández Armenteros de la Universidad de Jaen i José Antonio Pérez García de la Universidad Politécnica de Valencia ham elaborat el voluminós informe La Universidad española en cifras (2010).
Diu el web de la CRUE que
l’objectiu que persegueix la publicació La Universitat espanyola en xifres és, fonamentalment, el de completar les informacions actualment disponibles, tant del sistema com de les institucions universitàries, buscant, alhora, afegir valor a aquestes informacions amb la incorporació d’una única font documental i l’aplicació d’un procés d’elaboració uniforme que introdueixi un major grau de rigor a la informació institucional, que sovint s’ofereix i es tracta de manera poc homogènia.
Aquesta publicació pretén per tant ser un punt de trobada per a les persones que volen aproximar-se a les institucions universitàries públiques i privades amb intenció de conèixer el seu comportament productiu i financer. L’objectiu final és crear un espai transparent que requereix el debat i la reflexió, un fòrum i un àmbit d’anàlisi per al desenvolupament d’idees que desemboquin en programes i projectes. L’objectiu que persegueix la publicació La Universitat espanyola en xifres és, fonamentalment, el de completar les informacions actualment disponibles, tant del sistema com de les institucions universitàries, buscant, alhora, afegir valor a aquestes informacions amb la incorporació d’una única font documental i l’aplicació d’un procés d’elaboració uniforme que introdueixi un major grau de rigor a la informació institucional, que sovint s’ofereix i es tracta de manera poc homogènia.
Aquesta publicació pretén per tant ser un punt de trobada per a les persones que volen aproximar-se a les institucions universitàries públiques i privades amb intenció de conèixer el seu comportament productiu i financer. L’objectiu final és crear un espai transparent que requereix el debat i la reflexió, un fòrum i un àmbit d’anàlisi per al desenvolupament d’idees que desemboquin en programes i projectes.
Podeu trobar tots els documents al web de la CRUE o aquí (Volumen 1: Explicación global de los resultados del estudio, Volumen 2: Universidades públicas, Volumen 3: Universidades privadas). Una feinada immensa recollir aquesta informació.
Lògicament no m’he llegit els centenars de pàgines però si una mica el primer volum, les conclusions. Primer em referiré a alguns comentaris que ha generat l’informe. El primer Universidad española en cifras-2010 del bon amic i gran professional que és Antonio Árias. Cal llegir-lo sempre. És tracta d’una bona presentació.
Després el tòpics de la premsa. N’agafo dos:
- Un 13% de carreras no se justifican porque tienen muy pocos alumnos: cert.
- La universidad apuesta por reducir la oferta de títulos: no és cert “la universitat” no ha dit absolutament res. He sentit discursos genèrics en alguna reunió o crònica però “la universitat” no ha dit absolutament res.
El defecte més gran de l’estudi: les universitats no aporten bones dades, manca professionalitat i rigor i, sobretot, homogeneïtat en l’elaboració de la informació. Això resta valor a les dades econòmiques. Tot i això, els trets són bons.
La virtut: un compendi d’on es poden treure conclusions del conjunt de l’Estat.
Des d’un punt de vista polític les coses no són generalitzables. Per altra banda, el fet de tenir una universitat en un lloc on en principi sembla no rendible pot generar uns efectes econòmics i socials no valorats. Cal anar amb molta cura a l’hora de dir segons que. Llegeixo comentaris polítics que em posen els cabells de punta.
Una cosa que no es té en compte és el cost del crèdit impartit ja quye algunes carreres tenen assignatures compartides i aleshores les xifres són ben diferents. Cal valorar el nombre d’estudiants per assignatura i no per titulació.
El tema és molt complex i caldria tenir un bons sistema d’indicadors que mesuressin els resultats i l’impacte econòmic i social de cada universitat. Quan hagi aprofundit més, ja he dit que era molt llarg, potser faci algun nou comentari.
Enric,
ho també me l’he mirat pel cim. Francament, crec que el títol correcte seria “La Universidad Española en cifras… no comparables entre sí”. Perquè no tan sols les dades potser no acaben de ser fiables, sinó que en cada lloc el que es computa per “professor”, “estudiant”, etc… pot variar. I pel que fa a pressupost, inversió, etc… depèn de com es comptabilitzi. Perquè hi ha diversos sistemes de finançar l’activitat universitària més enllà d’una subvenció directa.
Sempre se n’aprèn alguna cosa, d’aquestes dades, però la veritat, hi sóc una mica escèptic.
Miquel,
No he volgut entrar en això. Hi ha sumes de pomes amb cadires.
Té el mèrit de recollir tot el que hi ha però el que hi ha no és comparable.
Jo he seguit molt d’aprop tot el tema d’indicadors a l’AQU i he coordinat el que encara no està (manca alguna decisió política) d’indicadors econòmics. Posar d’acord a les universitats sonbre la forma de donar els indicadors econòmics ha costat més d’un any.
Justament avui tinc el document per repassar que s’enviarà per una propera reunió al març.
Escèptic és poc. Ara bé, com deia, té la virtut de reunir dades i excitar a fer alguna cosa. El Ministeri tampoc és felç en això i porten temps treballant.