Enric I. Canela
La ciencia en España, una carrera de obstáculos és un article del diari El Mundo on parla del programa d’Investigadors Ramón y Cajal. Undels punts més destacables diu:
El 2009, es van acabar els contractes de la promoció de 2004 i el sistema científic va ser incapaç d’oferir una sortida a més del 22% dels investigadors. L’any passat la xifra de científics de la promoció de 2005 que es quedaven al carrer va ser del 45,9%, segons les dades de l’Enquesta per a l’avaluació de l’impacte de les retallades pressupostàries realitzada per l’Associació Nacional d’Investigadors Ramón y Cajal (ANIRC). Aquest any, es calcula que superarà el 60%.
No només es tracta d’alguns dels millors científics en els seus respectius camps, sinó que també són persones, amb famílies, amb situacions personals singulars, a les quals es va portar a Espanya sota la promesa d’estabilitzar la seva situació en el sistema científic nacional, una promesa que ara no es pot complir. Molts d’ells van abandonar places fixes a l’estranger amb sous que doblaven l’espanyol per realitzar la seva investigació a Espanya i que el benefici del seu treball reverteixi al seu país.
Bé, tot i compartir moltes coses, no crec que tornessin per beneficiar al país sinó per tornar a casa. Cada cosa al seu lloc.
Anant a la qüestió de fons, el problema és que el nombre de contractes estables i pagats adequadament per a científics consolidats és molt baix. Massa baix. Un problema és la crisi, efectivament, l’administració no pot donar la resposta adequada. L’administració té un doble problema, augmentar l’oferta pròpia en els seus centres i intentar cobrir la manca de contractes privats.
En el cas dels investigadors Ramón y Cajal, el compromís de trobar solució és de l’administració que els va acollir. El compromís es va prendre fa anys, en començar el contracte, i quan l’acaben, moment de contractar-los de forma estable, no hi ha diners perquè la retallada és gran arreu. Veurem com acaba això.