Enric I. Canela
Mas-Colell ha anunciat a la comissió parlamentària d’Ensenyament i Universitats la seva intenció d’impulsar una llei de la ciència catalana per enfortir la recerca d’excel·lència. Aquesta llei blindarà als centres de recerca davant l’excés de burocràcia i l’afany de control del sector públic, un problema que va ser en augment en la legislatura anterior. També es va comprometre a atraure i retenir talent.
Que es vulguin blindar els centres de recerca en front la burocràcia crec que és una gran notícia! Jo vaig fer la tesi a l’ICIQ, de Tarragona, i he de dir que el fet de tenir molta, molta menys burocràcia que a la universitat, fa que puguis espavilar més i perdre menys temps. Era una pena la càrrega burocràtica que s’estava imposant a aquest tipus de centres.
Un exemple molt terrenal. Al grup on treballava de Tarragona, es va veure que hi havia certs problemes d’esquena. Érem tots “teòrics” i ens pasàvem el dia asseguts davant l’ordinador. Un dels caps del grup va decidir canviar les cadires… pam! en una setmana cadires noves. Jo he fet el post-doc a l’UPF. Poc després de començar, la meva cadira es va trencar, el respatller no s’aguantava. Vaig demanar, de seguida, una cadira nova… ha trigat quasi dos anys!!!
Alfons,
Efectivament. De totes formes al meu departament, si necessites una cadira la compres, dels fons dels grups i ja està. Sempre ha estat així. Depèn una mica de com són la gent de cada lloc. Som molt heterogenis, centres i universitats, més encara, funcionem molt individualment.
Clar si són diners públics, el directo del centre diu “pam! cadires noves per tothom!”
Xino,
A mi em sembla que una llei no té, necessàriament, a veure amb diners.
Enric,
em referia al comentari de les cadires de l’Alfons.
Ara, diria que sí que té a veure:
“Blindar els centres de recerca davant l’excés de burocràcia i l’afany de control del sector públic”, potser és una bona notícia, però ha d’anar acompanyada de:
1. una eficient i sòlida avaluació dels centres.
2. que no tremoli la mà quant, a 1 any de unes eleccions, algunes avaluacions surtin negatives i calgui tallar l’aixeta.
Personalment entenc que els diners publics requereixen d’un control públic.
Si això es compleix doncs, endavant!
Xino,
Totalment d’acord.