Enric I. Canela
Andreu Mas-Colell ha dit a la comissió parlamentària d’Ensenyament i Universitats que la contribució que fan els alumnes i l’administració pública per a cobrir el cost dels estudis superiors s’està revisant a tot Europa, i Catalunya no pot ser una excepció. El conseller vol que les universitats tinguin llibertat per pujar el preu dels màsters, a excepció dels professionalitzadors, els que s’han de cursar de forma obligatòria per a exercir determinades professions, com l’advocacia. I també que els estudiants de FP de grau superior paguin entre un 10% i un 15% del preu real de la matrícula, com passa ara amb els estudiants universitaris de grau. No discutiré aquest tema. Crec que mentre les beques siguin suficients, cal una reflexió sobre qui paga què, però faré una acotació, els estudiants de Grau no paguen entre el 10% i el 15% del que costa, paguen molt més. >>Estic disposat a demostrar-ho quan vulguin. O és que el meu projecte de recerca és un cost del Grau? O és que tot el meu salari s’ha d’imputar al Grau? Cal d’una vegada que posem sobre la taula els costos de manera rigorosa.
Respecte als màsters, ha dit que el ministeri d’Educació marca una forquilla de preus per als graus i els màsters. Però les universitats encara tenen marge per pujar el preu fins a un 30% i el conseller s’inclina per això. La mesura s’haurà de discutir i fixar dins del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). De fet, a Mas-Colell li agradaria que les universitats tinguessin més flexibilitat per fixar els preus de tots els seus estudis. Pensa que les universitats haurien de poder decidir els preus però l’excessiu proteccionisme de l’Estat en aquest sentit les infantilitza. Cert, les universitats totes tenen por d’adoptar les polítiques que no agraden als col·lectius.
No obstant això, ha advertit que qualsevol pujada de preus públics hauria d’anar lligada a una millor política de beques i de crèdits. Per això, va proposar que les universitats destinin part dels diners que recapten amb els màsters a beques pròpies, ja que Catalunya, de moment, no pot gestionar els seus ajuts a l’estudi. Els repetidors també haurien de pagar més. Pel que fa a les taxes en els estudis de FP, el conseller ha assenyalat que només es tracta d’una idea i que la seva aplicació depèn del Departament d’Ensenyament. Penso que les universitats, amb un dèficit espectacular no estan en condicions de donar ajuts. Tant de bo ho poguessin fer. La idea m’agrada, però.
Mas-Colell ha recordat el que va dir als rectors divendres (veure Reunió universitats – Andreu Mas-Colell) quan ja va avisar que les universitats públiques també patiran retallades, probablement de 140 milions d’euros, i que es tendirà a prevaler l’eficiència i incrementar el finançament per objectius. Reestructurar l’excessiva oferta acadèmica suprimint màsters i oferint graus i estudis de postgrau de manera conjunta entre universitats són algunes de les mesures que prendrà. L’altre gran objectiu de la legislatura és consensuar un model de gestió i control de la universitat, la governança. Economia i Coneixement crearà una comissió dins del CIC encarregada de donar forma a aquest model que Catalunya defensarà a Madrid. Mas-Colell ha insistit que les universitats no seran penalitzades per guanyar eficiència, però sí que considera que han de treballar en aquest sentit per impulsar l’excel·lència. D’aquí que vulgui més professors agregats i catedràtics contractats i menys funcionaris. Els meus models d’universitat són Zuric o Lausanne, no la Complutense o Salamanca, i els asseguro que allà no hi ha oposicions a professor sinó contractes. Hi estem d’acord però avui el cost d’un agregat o catedràtic contractat és un 33% més car que un Titular o Catedràtic funcionari. Aquest és el tema, qui paga la diferència? En teoria la universitat catalana està relativament millor finançada que altres de l’Estat però aquí paguem aquest cost d’algunes places.
La intervenció de Mas-Colell al Parlament és correcta en termes generals però manca el discurs i la visió d’universitats investigadores com element clau del sistema. Aquest relat i visió no és veu per enlloc, és preocupant. El discurs de la recerca està centrat en els centres d’excel·lència i pràcticament no es veu la universitat com el centre de l’acció. Potser s’ha d’arreglar la governança, potser s’ha de … però no potser que no es visualitzi la universitat com el pol d’excel·lència investigadora a assolir. Si més no, hi ha molts països capdavanters (principalment anglosaxons que no tenen un sistema de centres de recerca autónoms “aïllats” de les universitats encara que les governances són més executives. Més greu en tot plegat, és que els 100 milions d’euros de la Generalitat a centres de recerca els paguem nosaltres sense tenir transferides competències en recerca i creem una xarxa superposada a la del CSIC, la qual és molt minsa comparada amb la macor inversió CSIC-Madrid.
Suposo que havia de respondre a les urgències i no a altra cosa. La urgència és millorar, en termes d’eficàcia, el sistema de centres. No crec que Mas-Colell ignori a hores d’ara el que representa la universitat, però també ho és que a Mas-Colell li produeixen urticària els sistemes funcionarials. Era així i segueix igual
No m’amoïna gens.
És a dir, que en uns anys tindrem les universitats més cares de tot l’Estat per als estudiants (si no les tenim ja), no només pel que fa al doctorat, i continuarem sent la comunitat amb (inversió al CSIC) / impostos més baixa. No dic que això no reverteixi en excel·lència, però hem de recordar que l’excel·lència és una part, sens dubte a potenciar, però no ho pot ser tot. Per al volum cal qualitat.
Quant al tema laboral/funcionari, em pensava que, amb la inclusió dels nous funcionaris al RGSS, les universitats haurien de pagar la quota patronal de la SS dels funcionaris, i per tant els nous ja sortirien igual de cars que els laborals… També haig de dir que no entenc l’obsessió amb el funcionariat universitari d’algunes persones: al final bona part dels seus ingressos són complements, que provenen d’avaluacions positives, mentres que en altres àmbits els sous dels funcionaris no estan subjectes a tantes avaluacions.
José María,
Penso que tenim aquest risc. El doctorat, sobre el que ja he pres sovint partit molt clar, ja ho és. Ell tema són les beques.
Efectivament, en el tema del CSIC va per a qui però no del tot perquè si traiem un parell de llocs, és molt baixa arreu.
El problema és que Catalunya, amb la situació financera actual no pot fer absolutament res. Ruïna total.
L’excel•lència no surt si no hi ha massa crítica. Un excel•lent al desert no fa res.
Tens raó amb els funcionaris, però que jo sàpiga no està aprovat i mentre això no s’aprovi les coses són com eren. Espero que sigui aixcí, aleshores cap problema perquè les universitats s’atendran al que digui la Generalitat. Fins avui estava en contra dels contractes pel cost. Van fer el canvi per la crisi. ERC era defensora dels contractes però va canviar per culpa dels diners.
El problema dels funcionaris és la llei de la funció pública. Avui amb els laborals passa el mateix però pot canviar més fàcilment. Si jo decideixo no treballar, feina tindran per fer-me fora. Passa això en algun altre lloc? El tema que cal resoldre és aquest. Contra això a Mas-Colell.
Ningú pot entendre un lloc de feina vitalici si no fas ni brot. D’això també en tenim. Vicis de l’Espanya trisecular.