Enric I. Canela
Salvador Garcia-Ruiz escriu Governança universitària (llegiu-lo, curt i clar). Després d’un interessant comentari conclou: enlloc d’un rector escollit pel professors, el PAS i els estudiants, un rector escollit pel Consell Social de la universitat. Jo crec que la solució ha d’anar per aquí.
Jo aquesta vegada no hi coincideixo. Ara no! Mentre el consell social sigui un òrgan designat per quotes de partit i algunes organitzacions enviïn a qui no saben on col·locar no em serveix. Primer cal fer una reflexió sobre el consell social. Cal garantir independència, relativa, del poder polític i, sobretot, competència. Aleshores m’estaria bé.
De fet Salvador conclou: Ah, i com la majoria de coses importants, aquesta reforma s’ha de fer a Madrid. Sí ens hem de treure de sobre aquesta crosa dpendentista.
Com a ex-membre d’un consell social jo tampoc veig clar que tot aquest poder recaigui sobre 15 persones. El punt clau està en com els escollim i en representació de què. Si el criteri per escollir-los és pagar favors o fer prejubilacions de polítics, cosa que sovint ha passat per aquestes latituds, la cosa va malament. I òbviament caldria qüestionar determinades presències, començant per la dels sindicats (personatges que per cert estaven en contra de què representants dels exalumnes tinguessin veu i vot als consells socials).
Estic molt d’acord. Cal reformar la composicio dels CCSS a través de fundacions públiques que garanteixin continuitat i finançament a les universitats, on el finançament sigui majoritariament per objectius definits per els CCSS… cal parlar-ne obertament i sense limitacions, però ens cal, per damunt de tot que els partits ho vulgin fer, caldrà que aquells que poden els convencin.
Jo sóc molt favorable als consells socials. Es tracta de tenir gent que realment s’ho prengui com a seu.
Consti que moltes persones són excel·lents, falla el model.
Enric, estic d’acord amb tu que primer cal canviar els consells socials.
D’acord també. Sapiguem quin és l’objectiu d’una universitat, fem uns plans estratègics per aconseguir-lo, tinguem gent compromesa, i llavors les coses funcionaran.
O no.
Miquel,
Sí, efectivament. El compromís ha de ser compartit. Els boards britànics no tenen res a veure amb cap consell social d’aquí. Les universitats són independents dels governs.