Enric I. Canela
Llegia un article titulat Esta vieja Universidad de Francisco Muro de Iscar.
Diu en un paràgraf: La Universitat es resisteix a perdre l’absurd privilegi que els seus títols acadèmics siguin més títols que habiliten per a l’exercici professional, tot i que no prepara, mai ho ha fet per a això. Alex Raió, professor de Deusto, reconeix aquesta mancança, fins i tot la manca gairebé absoluta de pràctiques, i diu que “una cosa és l’educació i una altra l’aprenentatge”. “La Universitat, afegeix, té com a finalitat potenciar l’intel lecte de les persones, dotar-los de coneixements i de capacitat de reflexió”. ¿Només això? Ho fa? Quant s’ha baixat el nivell d’exigència perquè no hi hagi de suspendre cada any al 80 o 90 per cent? I per això hem de pagar els ciutadans el 90 per cent del cost i que es beneficiïn els que no peguen un pal a l’aigua?
L’article estaria bé, hi estaria totalment d’acord si no fos perquè introdueix aquesta rucada, tan estesa entre la gent, que diu que l’estudiant paga el 10% del cost dels estudis. Què hi farem, també, com comentava avui un company, la gent pregunta què fem durant la setmana blanca. Ximpleries a dojo. La llàstima és que els governs hi col·laborin per poder dir que paguen més del que realment paguen.
L’article és bo.
Enric,
a mí també m’han preguntat força vegades què he fet durant la setmana blanca. El problema és que m’ho han preguntat de bona fer. Per què no comuniquem millor a la societat el paper del professorat universitari, la missió de les universitats, el valor de la recerca?
És un tema realment interessant!
Miquel,
Potser sí, però tampoc sé que hi podem fer. Jo pensoo que ara es parla bastant de la reecerca.
Nosaltres no som els mitjans, ells fan i desfan al seu gust.
Seguirem insistint.