Un esforç pressupostari que es pot estroncar

Enric I. Canela

Ara que no s’esgarri. A Catalunya li estem veien les orelles al llop.

L’esforç pressupostari realitzat durant els últims anys ha servit per elevar el pes de la R + D en relació amb el PIB fins al 1,35%, i aquest avanç ha portat a Espanya a assolir el novè lloc de la producció científica mundial, amb un 3,7% del total. Aquesta millora de la recerca i el desenvolupament, d’acord amb el pes global de l’economia espanyola, es perd, en canvi, pel que fa a la innovació (la i de la R+D+i).

Un estudi publicat per Funcas posa el focus en algunes deficiències estructurals que limiten aquesta evolució cap a l’economia del coneixement. Aquest 1,35% del PIB (14.700 milions d’euros, el 2008) queda encara per sota de la mitjana europea (1,85%) i, sobretot, té una composició perniciosa per a la iniciativa privada. Així, les empreses només financen el 45% de la R+D+i espanyola, davant del objectiu del 66% del conjunt de la UE.

Una cosa semblant passa amb els investigadors: a Espanya ronden els 130.000, gairebé sis i mig per cada mil treballadors actius, el que supera en mig punt el percentatge continental. No obstant, només 2,5 de cada mil treballen en l’empresa privada, enfront del 3,9 per mil de la UE.