Enric I. Canela
Llegeixo que el secretari general d’Universitats (i 2), Màrius Rubiralta, ha assegurat que els esforços del Ministeri d’Educació se centren en que els preus públics estiguin directament relacionats amb les polítiques de beques i ajuts, de manera que augmentin gradualment fins a 2015 i després fins 2020.
Màrius Rubiralta ha destacat la consolidació de la beca – salari, que l’any que ve estarà incorporada a tot el grau i que, en un futur, passarà dels 3.500 euros d’ara als 6.500 euros. A veure quan trigarà això, sembla que serà al 2020. Els 6.500 euros és la quantitat adequada ara tenint en compte el salari mínim interprofessional, al 2020 serà una altra òbviament.
El ministeri descarta una pujada imminent del preu de la matrícula, però anuncia que en els propers mesos s’implantarà un sistema en què es reflecteixi el cost total de les titulacions sobre el cost de la matrícula, que actualment és del 10%. Bé, imagino que aquesta bajanada del 10% no l’ha dit Màrius Rubiralta que sap perfectament que no és cert, que paguen entre el 20% i el 40% segons l’ensenyament i la universitat. La bajanada la deu incorporar el diari. De tant de dir-se ximpleries la gent s’ho acaba creient i fent dogma. De fet Rubiralta ha dit que el marc per relacionar preus i cost dels ensenyaments és el de la comptabilitat de costos, que aspira a que en un termini de 18 a 24 mesos totes les titulacions presentin el cost real perquè, a partir d’aquest moment, es pugui treballar en un model de preus lligats també, evidentment, a les ajudes. Jo dubto que en aquest temps es puguin tenir dades ben elaborades. A Catalunya ja estem a punt però portem anys treballant.
Poso un exemple aproximat perquè a hores d’ara no sabem quin serà el pressupost final 2011 a la UB. Els ingressos acadèmics pressupostats són 60 milions d’euros i les despeses totals comptant recerca són 379 milions d’euros (baixarà per la retallada). Si comptem aquests 379 milions, els estudiants paguen el 16% de tot el cost de la universitat. Ja podeu anar considerant tots els ingressos finalistes de recerca i les despeses generals de la recerca. De fet la UB declara que aproximadament 100 milions d’euros no són despeses docents. Uns 180 milions d’euros deuen ser personal docent i investigador. Quina part de salari imputem a docència quina a recerca? El que vulgueu. Suposant que el professorat s’imputés tot a docència ja parlaríem d’un percentatge del 21%. Si li sumem a la recerca un 40% del salari del professorat ja ens col·loquem al 30%. En uns ensenyaments serà més, en altres menys.
Recordeu el que dic, d’aquí un temps no tindran menys remei que menjar-se determinades informacions.
Hola Enric,
No és tan difícil calcular el cost-docència. Aquí proposo un criteri:
– el cost del professorat associat s’imputa al 100%
– el cost del professorat a temps complet s’imputa amb equivalència al 50%
– Sobre el PAS, s’imputa al 100% el destinat a facultats, el 0% del PSR i d’aquell directament afectat a la recerca. La resta s’imputa al 50%.
– Sobre les despeses no salarials es pot seguir un criteri similar: separar les purament docents i les purament de recerca i allà on no siguin separables imputar al 50%.
Hola David,
De fet ja estan calculats fa molts anys a la UB, es calculen cada any. La generalitat està establint el model però no diferirà del que dius. Sóc coordinador de la comissió de les universitats catalanes.
Més o menys és com dius, però s’afinen algunes coses i això sempre porta temps.
Les universitats declaren aproximadament el 40% per recerca a l’INE.
Naturalment això del 10%: bajanada integral. Ja es veu a ull.
Ja seria hora que es fes un bon càlcul i deixessin de dir números a l’atzar (que curiosament sempre deixen molt baixa la contribució dels estudiants). En el cas dels doctorands, fa poc es va fer un càlcul d’aquest estil i no tenia ni cap ni peus (deixant de banda que ni alguna senzilla multiplicació no havien fet bé).
Hi ha dues coses importants. La primera, que s’expliqui bé el criteri i es donin tots els números amb detall. Un exemple, com es comptaran les hores de docència gratis que aporten els investigadors predoctorals i postdoctorals? La segona, que es faci l’estudi *abans* d’augmentar les taxes, i no després, com ha passat amb els doctorands. No es poden augmentar taxes dient que es paga una part molt baixa i no saber quant és aquesta part fins mig any després.
Martí,
Coincideixo totalment amb tu. De fet no seria gens difícil de fer. Ja fa molts anys, tretze o catorze que la UB ja els té. El doctorat no que encara no estava.
Realment el doctorat no s’havia calculat perquè esconsidera més aviat temps de recerca.Jo no cobraria altra cosa que l’assegurança, els drets d’examen i el títol.
El que està passant en aquest tema i, especialment, amb el doctorat és una vergonya.