Llegia amb interès, com sempre, l’article Reflexions evolutives universitàries. Primer agrair la referència que fa a un escrit meu. Després comentar alguns aspectes.
Miquel Duran parla de l’article Obrir les universitats al món d’Irene Boada. Un article que en el seu dia vaig comentar i criticar durament (veure Per què es vol donar una visió tan parcial de la universitat?). Miquel Duran és amable respecte a aquest article, jo no. Considero que la universitat té molts problemes però són el resultat d’un marc legal adequat per al segle XIX i amb 200 estudiants. Podríem dir, jo faig pel que em paguen i em valoren, com qualsevol assalariat. Si el marc és absurd, què esperen?
També Miquel Duran parla d’alguns comentaris de Francisco Michavila. No recordo l’article però cal reconèixer la sinceritat deMichavila quan diu que es va equivocar apostant per una estructura de 4 anys de grau i 1 de postgrau en contra del que demanàvem des de Catalunya. La veritat és que Catalunya ho va demanar sempre, però quan va arribar el moment de la veritat, els representants catalans al Consell de Coordinació Universitària van callar tots. L’únic de Catalunya, sense representar-la, que s’hi va oposar vaig ser jo responent a la ministra. Paguem i pagarem les conseqüències d’aquesta estupidesa feta per afavorir les relacions espanyoles amb Amèrica Llatina i per satisfer el corporativisme d’alguns rectors i no per integrar-nos a Europa o afavorir als nostres futurs (aleshores i ara) estudiants. Cal dir que alguns, de bona fe, van creure’s el model. Disculpo a metges i enginyers amb els que semblava que la pel·lícula no els afectava perquè són estudis o homologats a nivell europeu (metges) o de diferent model (enginyers com ja s’ha vist).
Internacionalitzar-nos? Sí, però amb més dificultats gràcies a aquella estúpida decisió.