Enric I. Canela
L’altre dia el diari ARA publicava una entrevista que li havien fet a Joan J. Guinovart, catedràtic de la UB, predient de la COSCE i director de l’Institut de Recerca Biomèdica de la UB. Guinovart es mostra molt crític amb el model de ciència espanyol. Lamenta que la ciència estigui supeditada a les conjuntures. Parla de gastar millor i de reorganitzar el sistema de ciència.
Li pregunten: I què me’n diu de la recentment aprovada llei de la ciència
Contesta: La llei de la ciència és una oportunitat perduda de fer una llei valenta i moderna que permeti a Espanya fer un pas endavant. Continua apostant pel model rígid funcionarial, quan el que necessitem per créixer i generar recursos és un model basat en la contractació -no en el sistema d’oposicions i funcionariat – i en la competitivitat. Fa temps que apliquem noves fórmules de gestió en molts centres de Catalunya, del País Basc i a Madrid, i funcionen. Necessitem muntar mecanismes alternatius, que donin més oportunitats als joves, que els centres siguin més lliures però més responsables. Ara la gent gran pot ser molt valuosa en l’ensenyament, però bloqueja l’entrada dels joves. Estem malmetent l’energia dels nostres joves, els hauríem d’oferir independència i mitjans suficients.
Li diuen: L’amiguisme és un dels mals.
Respon: Això té un nom: endogàmia. L’endogàmia és el gran pecat de la universitat. Les normes antiendogàmiques són la base de la confiança dels centres nous. La recerca s’ha de basar en l’excel·lència i el talent.
E
La llei de la Ciència no s’ha aprovat, està a la Comissió de Ciència i Innovació del Senat (dijous s’hi vota el dictamen). Tot i que el funcionariat no es tocarà gaire, s’hi han presentat algunes esmenes força interessants, que tant de bo s’hi aprovin.
José Maria,
Tens raó. Guinovart la dóna per feta. Les esmenes no canviaran la filosofia general que critica Guinovart. Malgrat tot, tant de bo que s’aprovin.