Enric I. Canela
Miguel Ángel Quintanilla és catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universidad de Salamanca. Parla de la futura nova Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Ell va ser secretari d’Estat d’Universitats i Recerca de l’anterior govern socialista de l’Estat. Escriu a Público un article: Un consenso incómodo. M’ha sorprès el títol, però no, resulta que diu que alguns membres de la comunitat científica mirem amb recel que la llei miri també cap a la innovació. Deu ser al seu poble. La llei la mirem més o més malament en funció d’altres coses, ens interessa que obri les portes de debò, que no sigui un pacte sindical, que sigui, en última instància efectiva. Que es fixi en la innovació és magnífic i molt millor si de debò es posen les eines per augmentar-la.
El reprodueixo:
La nova Llei de la Ciència es va a aprovar definitivament al Parlament i és gairebé segur que l’aprovació serà pràcticament per unanimitat. És una gran notícia. Un dels indicadors més clars de la modernització que s’ha produït en la societat espanyola des que es va aprovar la llei anterior (fa ara 25 anys) té a veure amb la ciència i la tecnologia. En aquest camp hem passat de ser un país en vies de desenvolupament a estar entre els més destacats, el que avala una expressió que la ministra Cristina Garmendia s’utilitza amb freqüència en les seves declaracions públiques: “Espanya és ja un país de ciència” (Ortega i Gasset deu estar fent salts d’alegria en el seu refugi de la història del nostre país).
Què queda per fer? El nostre sistema de ciència i tecnologia segueix presentant algun dèficit important. El primer (més endavant ens ocuparem d’altres) és l’escassa participació directa del sistema productiu. En efecte, seguim mostrant una enorme debilitat en tot el que té a veure amb la innovació, amb l’aprofitament del coneixement científic i tecnològic per obtenir valor afegit en el pla econòmic o social. Els nostres indicadors de patents segueixen per terra, encara que estiguin millorant, el mateix passa amb la balança tecnològica i amb la participació directa de les empreses en l’esforç en R+D. La nova llei aposta per l’Estratègia Estatal d’Innovació, un instrument d’actuació del Govern, que s’afegeix al Pla Nacional de Recerca Científica i que ajudarà a superar aquestes limitacions tradicionals del nostre sistema. Alguns respectats membres de la comunitat científica miren amb recel aquesta deriva cap a la innovació, que veuen en detriment de la recerca acadèmica, però convé recordar que portem anys clamant per un major compromís del món empresarial amb la recerca, per majors possibilitats d’ocupació dels nostres joves investigadors en el sistema productiu i per major suport d’empresaris i polítics a la ciència. Els mecanismes previstos per la llei permetran acoblar de manera més eficient les polítiques d’innovació amb les de ciència i tecnologia i la classe política, la nostra societat, ha apostat per això de forma gairebé unànime. Així que ara és el moment: la comunitat científica no pot fallar.