Enric I. Canela
Avui gracies al bloc d’un amic (article Cal una revolució mental) he escoltat una entrevista feta a TV3 a Xavier Sal i Martin. És “vella”, feta just abans de la Cimera Econòmica de Pedralbes. Cimera que no va anar gaire bé per culpa de la covardia i el cinisme d’alguns grups polítics.
L’entrevista és, evidentment, sobre economia. Estic absolutament d’acord amb el que diu Sala i Martin. Podeu estar o no d’acord amb ell, però penso que escoltar-lo és valuós.
De totes formes voldria fer una referència explícita al llarg espai que destina Sala i Martin a l’educació, també a la universitat. Totalment d’acord amb les seves reflexions. M’ha agradat molt la seva reflexió sobre la idea que el professor no és el Sum Sacerdot i que els estudiants, amb Internet, poden qüestionar-lo i han de qüestionar-lo. M’agrada. De totes formes jo no recomano Viquipedia com ha fet ell. Està farcida d’errades. Diu Sala i Martin que el professor pot estar antiquat i que Viquipedia el pot contradir. Cert, però no sempre. Jo poso qüestions als estudiants, que resolen a casa, i les errades més grans provenen de la xarxa. Amb tot, em quedo amb la idea general.
Més encara, amb el missatge més important, és clau, imprescindible, millorar el sistema educatiu i això implica reformes profundes.
Evidentment és valuós escoltar-lo, però cal recordar que les seves tesis econòmiques formen part d’aquelles que han produït aquest desastre a nivell mundial. També és veritat que ha començat a modular, veurem on arriba, el seu discurs post-desastre i quan parla de competitivitat ja apunta vers les inversions i direcció empresarial com a parts fonamentals de la mateixa; fins ara semblava que només els salaris dels treballadors i la manca de ganes de treballar n’eren els responsables. Tots podem estar d’acord en cal millorar el sistema educatiu, però que vol dir això? quin tipus de reformes?
M’agrada també escoltar a Sala…a toro passat.
Ningú es vol adonar que s’acabat la festa, per sempre. Encara parlen de creixement. Decreixement!! amb una reestructuració que parteixi de l’austeritat.
Per no abusar, podeu googlejar “meves solucions a la crisi”. Solucions infantils algú dirà, les altres però són impossibles.