Enric I. Canela
He dedicat bastant de temps. No veia gens clares algunes de les coses que he llegit. La notícia que em va cridar l’atenció és:
El consum de lluç congelat redueix el risc cardiovascular
Científics del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) revelen, per primera vegada a Espanya, que el consum habitual de lluç de Namíbia congelada redueix el perímetre de la cintura i disminueix la pressió arterial.
La troballa és el resultat d’un estudi realitzat en col·laboració amb Pescanova i l’Institut d’Estudis Marins per a la Nutrició i el Benestar (INESMA).
L’anàlisi es va centrar en la contribució de la ingesta freqüent d’aquest tipus de peix blanc a la millora dels pacients amb alt risc cardiovascular i síndrome metabòlica.
Aquests avenços poden conduir a la identificació de biomarcadors dels efectes del consum en la població que donen lloc a noves línies de recerca encaminades a aclarir les causes d’aquestes malalties i noves dianes terapèutiques per combatre-les.
Fins aquí res, em sembla una notícia absolutament creïble i avalada per científics tot i que amb interès comercial. Em sembla encara millor la col·laboració recerca – sector privat.
El que em va cridar l’atenció, però, és: Els resultats van ser concloents: els pacients, que van ser sotmesos a una dieta composta per 7 racions setmanals de 100 grams de lluç durant les 8 setmanes que va durar l’estudi, van mostrar valors significativament majors en els nivells sèrics d’omega-3.
Aquest anunci va comportar unes declaracions que diuen: Els investigadors de l’estudi, el primer a Espanya que revela els beneficis d’aquest tipus de peix per a la salut, consideren que aquests descobriments obren la via a futures investigacions sobre les possibilitats dels àcids grassos omega-3 que conté. Els nivells són similars als del peix blau, però sense les contraindicacions d’aquest últim, el consum es desaconsella en persones diabètiques o amb alts nivells de triglicèrids per la gran quantitat de greix que té.
Això anava contra tot el que jo havia estudiat sobre continguts d’omega-3 en el peix. Com que suposo que aquest estudi deu tenir base científica he anat a buscar fonts sobre contingut els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga: àcid icosapentaenoic (EPA) i àcid docosahexaenoic (DHA). M’ha semblat una bona font el treball Lipid and fatty acid composition of fish and seafood consumed in France: CALIPSO study (Véronique Sirot, Marine Oseredczuk, Nawel Bemrah-Aouachria, Jean-Luc Volatier, Jean-Charles Leblanc; Journal of Food Composition and Analysis 21, 2008, 8–16).
Reprodueixo una taula del treball (podeu anar a la font, assequible, si no la visualitzeu). He marcat en groc dos peixos, el lluç i el salmó, de consum relativament comú.
Podeu observar dues coses. El salmó té 13,5 g de lípids per 100 g mentre que el lluç només 0,59. Queda clar, doncs, que el lluç té molt menys greix i que això pot ser saludable. Això pot avalar les afirmacions dels investigadors que fan aquesta comunicació. Menys greix. Tanmateix el que ja no és cert és que el lluç aporti quantitats similars d’àcids grassos poliinsaturats omega-3. Només cal mirar la columna LCPUFA n-3 el lluç aporta 0,180 g de LCPUFA n-3 per cada 100 g mentre que el salmó 4,472 g.
Podríem, doncs, afirmar que el lluç és més saludable per a algunes malalties, si l’estudi és confirma, però mai que aporta una quantitat similar d’omega-3.
Els investigadors diuen que el lluç és una font natural d’omega-3. Naturalment, tots els peixos ho són. Els investigadors van treballar amb 250 pacients amb síndrome metabòlica i els van donar 100 g de lluç congelat cada dia durant vuit setmanes. Van demostrar que tenien més omega-3 sèric que el grup control. No sé que menjava el grup control però penso que si hagués pres un parell de sardines cada dia el resultats serien diferents.
Bon estudi per dir que el lluç va bé però no em sembla, per les dades aportades, que sigui millor per prevenir les malalties cardiovasculars que el peix d’aigua freda o peix blau. Sobre l’obesitat, si ells ho diuen… M’agradaria veure la publicació científica, això és un estudi encarregat per Pescanova, per poder jutjar correctament aquestes afirmacions.
Si comparem els LCPUFAn-3 respecte els lípids del salmó i del lluç observem que són un 33% i un 30% respectivament. Per tant, per ingerir la mateixa quantitat de LCPUFAn-3, amb el salmó acabem ingerint un xic menys de greixos. La diferència és poca, però contradeix la tesi de l’estudi científic.
Aquest és un exemple més d’arguments de venda recolzats per falsos estudis científics, o com a mínim, per estudis preparats per obtenir els resultats que satisfacin a l’empresa contractant.
És una bona manera d’auto desacreditar-se per part dels membres d’aquest centre de recerca biomèdica.
Miquel,
I tant, però ens hem de menjar mig quilo de lluç cada dia per prendre la dosi recomanada.
No voldria desacreditar a ningú, per això dic que m’agradaria llegir alguna publicació científica, d’ells. De moment en els seus CV no hi ha res relacionat amb aquest tema.