Enric I. Canela
Avui hem rebut una mala notícia. Ahir va morir Oriol Riba i Arderiu. Tenia 88 anys, era el primer fill de Carles Riba i Clementina Arderiu. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Va ser investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda), a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la UB, on va fundar el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. En aquesta universitat va promoure les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli. Segurament era qui millor coneixia el subsòl de la ciutat de Barcelona. Si tots els que es dediquen a fer forats li haguessin preguntat més sovin algunes desgràcies no haguessin passat.
Jo el vaig conèixer quan encara no s’havia jubilat. Vaig tenir l’oportunitat de pronunciar unes paraules de reconeixement a la seva figura a l’Ajuntament de Vic farà uns vint-i-cinc anys. Un acte emotiu. Li retien homenatge. El vaig tractar molt poc però guardo un gran record per la seva amabilitat, saber estar, un mestre dels d’abans.