Enric I. Canela
Llegeixo a Cinco Días que un estudia realitzat per ING Direct entre 630 enquestats indica que un 28% dels universitaris i estudiants de postgrau es plantegen sortir a l’estranger a buscar feina a causa de la manca de perspectives d’ocupació a l’Estat espanyol.
Als que buscaran el seu primer treball lluny del seu país se sumen els que pensen fer un postgrau a l’estranger (12,4%) o combinar-lo amb estudiar idiomes fora (10,7%). En total, són el 42,4% els que tenen intenció de marxar.
La resta combinen la intenció de buscar feina a Espanya (50,2%) amb fer un curs de postgrau (18,2%) o estudiar una oposició (9,7%). Només un 3,5% es planteja crear el seu propi negoci.
Els estudiants són tremendament pessimistes respecte a la possibilitat de trobar una feina. El 65,2% dels que estudien carreres tècniques tenen expectatives poc favorables o gens favorables d’una inserció laboral propera. El 62,3% en el cas de les carreres no tècniques. No obstant això, el 56,9% dels alumnes de postgrau són optimistes o molt optimistes, el que indica que com més formació, les expectatives augmenten.
Els enquestats prefereixen les multinacionals a les empreses espanyoles. Les grans empreses s’associen a desenvolupament i promoció professional. A les multinacionals, també, les veuen com més modernes, flexibles, dinàmiques, enfront de les espanyoles, a les que perceben com jeràrquiques i rígides.
A més, valoren sobretot tenir temps lliure, bones condicions de treball (com la flexibilitat i el bon ambient) i la carrera professional interna. No obstant, només el 16,4% posen les condicions econòmiques com el més determinant.
No sé si aquesta enquesta s’ha fet també a Catalunya o només a Madrid perquè aquesta gent té tendència a considerar que el que diuen a Madrid es pot extrapolar, però en aquest cas no crec que hi hagi gaire diferències. O potser les diferències són a pitjor. Mala situació per als joves i no hi ha gaire perspectives a curt termini.