Enric I. Canela
El diari AVUI publica Les matrícules barates llastren les universitats. És un article d’interessant lectura perquè posa de manifest com els tòpics arrelen i s’escampen sense cap mena de control. Crec que les dades caldria contrastar-les.
Primer, eles matrícules no es paguen amb taxes, sinó amb preus públics. Una diferència que no és subtil. Una taxa és un valor que no té perquè estar relacionat amb el cost. La Llei Orgànica de Reforma Universitària ja definia que eren preus públics. Això vol dir que la voluntat del legislador era que el preu estigués lligat al cost. Més tard es van definir els preus públics subvencionats. És el cas que l’administració paga una part proporcional. El problema de les matrícules és que tothom diu bajanades però no el cost.
Per altra banda, diu l’article “Catalunya i Espanya van a la cua d’Europa i del món, tant pel que fa al preu dels estudis universitaris com pels ajuts que s’hi destinen”. Sí és cert que en ajuts Catalunya està a la cua d’Europa, més que Espanya. Catalunya rep un 0,05% del PIB i Espanya un 0,09% mentre que la mitjana de l’OCDE és un 0,27% del PIB. Tanmateix, en el cas de les matrícules això no és cert. Estan en una zona mitjana.
No entraré ara en el debat de qui ha de pagar, si l’administració o l’estudiant, el que sí és cert és que cal determinar el preu i decidir, qui li toca, quin percentatge paga l’estudiant i quin l’administració. Tothom fuig d’estudi i no es fa la feina.
També és cert en què el sistema no és equitatiu ja que no permet que els estudiants amb pocs recursos accedeixin a la universitat en condicions suficients per tenir un rendiment acadèmic raonable. Les classes econòmiques menys afavorides són fortament penalitzades.
Per arribar a una universitat equitativa i amb millors resultats és imprescindible una política de beques de debò i no aquest desafortunat model de repartiment d ela misèria. Igualment cal aplicar unes normes de permanència rígides que faci que cadascú es matriculi del que realment pensa cursar. Actualment molts estudiants es matriculen de massa coses que no aproven, les paguen sí, però costen molt més del que paguen.