Enric I. Canela
La UPC ha decidit quadrar-se davant del Govern en relació a les retallades. A veure que passa. Les universitats no tenim altra remei que fer dèficit si el Govern no hi posa més diners. Fa temps que ho vinc dient. És exactament el mateix que li diu Andreu Mas-Colell a Elena Salgado. Tot té un límit i la UPC ho ha dit.
El web de la UPC explica que aquesta universitat no podrà assumir la disminució de la transferència corrent proposada per la Generalitat per al 2011. I diu que l’acord del Consell de Govern reunit en sessió extraordinària el 22 de juny passat explicita que la UPC ha dut a terme mesures de contenció amb criteris d’austeritat i estalvi i s’insta la Generalitat de Catalunya a dotar la Universitat dels recursos necessaris per poder dur endavant la seva missió.
L’acord del Consell de Govern es produeix en un entorn de contenció pressupostària que en el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) es va concretar en l’aprovació d’un pressupost total per a 2011 de 343,15 milions d’euros. El pressupost, substancialment inferior al de l’any 2010, s’havia elaborat amb premisses d’austeritat i estalvi i seguint les pautes del Pla d’estabilització pressupostària, iniciat l’any 2009 per la Universitat per tal d’equilibrar les seves finances i assolir l’objectiu del dèficit zero.
El mes de març de 2011, el Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar a les universitats la intenció de reduir dràsticament les transferències corrents per a l’exercici de 2011. Aquesta transferència, en el cas de la UPC, s’ha concretat en una reducció de 37,8 milions d’euros, és a dir, un 22 % menys respecte a l’any 2010. D’altra banda, el Pla plurianual d’inversions universitàries 2011 s’ha reduït, en el cas de la UPC, a 5,2 milions d’euros, quantitat que significa una disminució del 75 %.
A més, la Generalitat de Catalunya té un deute reconegut amb la UPC de 21,3 milions d’euros i resta pendent aclarir la situació dels 24,5 milions d’euros de crèdits que la UPC ha de retornar en concepte d’ajuts concedits a parcs científics i tecnològics de la convocatòria 2005-2006. La Generalitat es va comprometre amb la UPC a assumir aquests crèdits en l’any 2005.
En aquest context que condiciona la situació econòmica de la UPC el Consell de Govern ha acordat el següent:
Primer. Encomanar al rector de la UPC i instar el Consell Social que transmetin a la Generalitat de Catalunya que la Universitat Politècnica de Catalunya ja ha dut a terme mesures de contenció amb criteris d’austeritat i estalvi, i que no pot assumir la disminució de la transferència corrent en els termes proposats unilateralment; que li exigeixin el respecte a l’autonomia universitària i que doti la UPC dels recursos necessaris per desenvolupar les seves funcions.
Segon. Elaborar i presentar a la Generalitat un Pla de viabilitat de la UPC 2011-2014 que permeti garantir l’activitat de la Universitat i mantenir-la en el nivell de qualitat i excel·lència que l’han situada com a referent internacional i motor de desenvolupament del país.
Tercer. Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya perquè, juntament amb les universitats públiques catalanes, adopti les decisions estructurals necessàries per ordenar i fer viable financerament i socialment el conjunt del sistema universitari català.
Ha subratllat l’aportació de la seva universitat per sortir de la crisi amb titulats que reforcen l’activitat productiva del país, així com mitjançant la recerca i la signatura de convenis amb empreses de tot el món.
Ha reclamat un vestit a mida i un finançament que tingui en compte l’activitat de la universitat més enllà del nombre d’estudiants.
Ha assegurat que la reducció de les transferències corrents anunciades per la Generalitat suposen una retallada de 37,8 milions d’euros, el que representa un 22% menys respecte als pressupostos ja austers del 2010.
Ha instat el Govern a aclarir quin model d’universitat vol, i en al·lusió a les retallades en altres àmbits com la sanitat, ha ironitzat que la universitat no pot tancar plantes. Ha afirmat que no es pot fer fora els estudiants al carrer ni es poden tancar escoles.
Ha remarcat la internacionalització del seu centre, que compta amb 98 dobles titulacions en tot el món i ocupa el lloc 128 en el rànquing d’universitats científiques, i ha negat que la UPC sigui ineficient, ja que fa tot això amb la meitat de diners que la resta.
Ha recalcat que es buscaran més recursos i es posaran en marxa totes les mesures necessàries per estalviar i ser més eficients, però ha rebutjat reduir la qualitat en la docència i la recerca.
Ha lamentat l’escàs marge de maniobra que l’actual legislació deixa a les universitats per aplicar les retallades, i ha avisat que l’exigència de la reducció de plantilla atempta contra l’autonomia universitària.
Ha citat el cas de la facultat d’arquitectura, on la majoria de professors són associats, i ha assegurat que si l’obliguen a prescindir-ne l’escola hauria de tancar.
Ha lamentat que l’excel·lència costa molt d’aconseguir i és molt fàcil de perdre, i ha emplaçat a la Generalitat que consideri els estudis universitaris de la mateixa manera que l’ensenyament no superior per evitar perdre el que s’ha guanyat.
Ha dit que la universitat és com un transatlàntic, com el Titanic: els canvis de rumb han de ser progressius o es pot enfonsar.
Disculpeu la meva ignorància, això vol dir que la UPC mou fitxa? té alguna lectura que se m’escapi? o és senzillament un acte d’honestedat i lideratge del seu rector o equip de govern?
En el cas de la UB, el nostre rector és un bon estratega i la seva discreció ens portarà a bon port? o és una figura tipus ‘comparsa’ que no ha de ser el nostre Rector en els temps actuals?
Ahir, al debat televisiu amb el secretari d’Universitats, només li qüestionava amb la boca petita que si la retallada era d’un 16% i no d’un 10% com afirmava aquest.
Amb tanta matèria gris nominal que tenim a la UB i tant poques idees, iniciatives, missatges, etc. vaja ‘enginyeria de crisi’.
Jordi,
Jo segueixo les informacions i no tinc gaire claus. Si conec al Giró prou com per saber que ha dit prou. Ell té aquesta forma d’actuar.
El nostre rector és un home amb una ètica a prova de bombes. Ell sempre farà allò que cregui que èticament és més correcte encara que el perjudiqui. És una gran persona i li tinc un afecte personal molt gran i potser no estic prou encertat en el judici.
No sé valorar si en aquest cas guanyarà el cop de puny o el comportament solidari i ètic.
Jo potser seria més contundent però tampoc sé si obtindria més rèdits.
Sento no poder dir-ne més coses.