Enric I. Canela
Ahir escrivia Indecència organitzada, títol dur fruit de el mal cos que ma va deixar llegir determinats comentaris sobre la presentació AGREGAT DE LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES DE CATALUNYA EXERCICIS 2008 I 2009.
Potser la duresa del meu escrit pot conduir a algun malentès i voldria aclarir-ho. No voldria que la gent que fa bé la seva feina se sentis injustament maltractada per la meva poc acurada vehemència.
1.- No és una crítica a la feina de la Sindicatura de Comptes. Fa una feina de qualitat i tant de bo el Parlament fes l’ús adequat de les dades que subministra. Sort tenim de la seva independència. Tanmateix, és inadmissible que la informació de la Sindicatura només serveixi per fer titulars de premsa esbiaixats.
2.- Estic fart de veure que a partir d’indicadors que tenen objectiu comparatiu és treguin conclusions que no hi tenen res a veure. Cal una mica més de rigor per part de periodistes i polítics.
3.- Crec que, tal com escriu la Sindicatura “seria necessari el desenvolupament de la comptabilitat analítica amb criteris comuns en les diferents universitats, i seria especialment important l’establiment de criteris per a la separació entre cost de docència i de recerca per tal de poder obtenir costos per titulació més acurats“. I afegeixo que dades tenen les universitats, potser no prou homogènies, que desmenteixen afirmacions sobre el percentatge de matrícula que paguen els estudiants fetes de forma alegre o interessada. Per altra banda la feina s’està fent, però mentre, que no es digui el que no és cert.
4.- Ratifico plenament el meu comentari: “globalment estem assistint a una campanya, no organitzada, sembla hoax, que pretén carregar tot el cost de les universitats als estudiants per justificar la puja de les matrícules. Consti que no hi estic en contra mentre les beques s’incrementin adequadament, però trobo indecent el que s’està fent. No només a Catalunya, és general a l’Estat”.