Enric I. Canela
Segurament els meus sentiments en aquest moment no són massa nobles, però no puc negar que registre a la seu de la SGAE i la detenció de la cúpula de l’entitat m’ha alegrat. Em penso que molts penseu com jo.
Cada vegada que he comprat un llapis de memòria, una impressora o qualsevol d’aquests estris que faig servir per la meva feina he pensat que era una estafa. Bàsicament perquè no ho faig servir més que per feina o per activitats de caire divulgatiu o polític. No em baixo ni música ni pel·lícules.
He sentit fàstic quan he sabut que en algunes activitats benèfiques han aparegut els voltors de la SGAE a emportar-se els diners que havien de destinar-se a ajudar a la gent.
Si el que pensa el jutge és cert, resulta que aquests diners eren per al lucre personal d’uns suposats desaprensius. Jo també hauré ajudat a pagar pisos d’algun d’aquests elements. Sembla que la ministra González Sinde tampoc ha fet bé la seva feina. Si es els de la cúpula de la SGAE són imputats, la ministra hauria de dimitir.
Jo també m’he sentit estafat per aquesta colla de lladres, perquè he pagat un cànon quan he comprat elements per emmagatzemar les meves fotos i els meus treballs. Si tot això és veritat, la SGAE hauria de demanar disculpes.
Salutacions Enric.
Albert,
Ja saps que poc o molt sí ho és. Manca saber l’abast.