Enric I. Canela
Ahir el diari AVUI, en el seu suplement l’Econòmic, publicava La universitat fa nous càlculs. Destacava: La retallada pressupostària fa repensar un model que ha buscat l’excel·lència en docència i recerca però que no sempre ha cuidat la gestió Mentre els centres demanen més diners al govern per no perdre qualitat, es pensa a racionalitzar el mapa de titulacions, obrir-se al mecenatge i crear una central de compres
En aquest article em crida l’atenció el que dedueixi diu el secretari d’Universitats i Recerca: Falta consciència social, admet el sector. I és que si bé un pacient d’un hospital públic rep amb l’alta una factura simbòlica amb el cost del tractament, un alumne no sap quin és el cost real del seu grau o màster, entre d’altres coses perquè les mateixes universitats no el tenen quantificat. Això no és exactament així. Algunes universitats, la UB per exemple, ho tenen ben quantificat i quan jo era vicerector d’Economia i Organització, ara imagino que també però no ho sé, es posava a la matrícula el que l’estudiant pagava i el cost subvencionat per la Generalitat. El preu que es posava no era exactament el que corresponia perquè vam decidir fer una mitjana per àrees (per exemple, ciències experimentals era la mitjana de Física, Química, Biologia i Geologia; les altres igual). Era una aproximació suficient.
Tornen a cometre l’errada de dir que el finançament dels alumnes al finançament dels estudis es mou entre el 10 %i el 15%. Altre cop erren, el que aporten és entre el 10 %i el 15% de les despeses corrents de la universitat, no dels estudis. Paguen un percentatge molt més alt del cost dels estudis.
Respecte a com s’ha de governar la universitat, diu l’article: A pesar que no és un tema nou, sembla que la crisi ha impulsat amb força renovada el debat sobre la necessitat de plantejar un nou model de governança per a la universitat pública. “Si li estem demanant més qualitat, més eficiència i més internacionalització i a més li demanem que ho faci amb menys recursos, hem de ser capaços també d’atorgar-li més autonomia”, diu el secretari d’Universitats, Antoni Castellà. Hi ha un ampli consens a l’hora d’aplicar canvis com els que s’acaben d’aprovar a Portugal i que comporten, entre altres coses, establir òrgans de govern mixtos, que donin entrada també a professionals de fora de l’àmbit acadèmic, i augmentar els sistemes de retiment de comptes al mateix temps que es guanya en autonomia. És assumir que la universitat és major d’edat.
En relació a com es tancaran els pressupostos del 2011, les coses són ben clares. El Mundo publica un article que diu, entre altres coses:
Les universitats públiques catalanes incompliran les retallades pressupostàries imposats per la Generalitat el 2011, ja que la majoria d’elles generaran dèficit a final d’any davant la impossibilitat de quadrar els seus comptes amb els números del Govern.
El vicerector d’Economia Gonzalo Bernardos explica que la retallada és de 52 milions – comunicats quan només queden quatre mesos hàbils -, el que provocarà que la UB tancament amb un dèficit d’entre 10 i 20 milions d’euros, segons es desenvolupin els esdeveniments, encara que Bernardos veu més probable que la xifra estigui entorn a deu. Aquesta variació dependrà de la incidència de la pujada de les taxes, el preu de la matrícula i del nombre de persones inscrites en els postgraus de la universitat, així com de noves vies de finançament, com del lloguer d’espais – font de la qual la UB ha triplicat seus ingressos només amb el lloguer de zones de l’Edifici Històric. El 76% de la despesa de la UB és en personal, i per a l’equip rectoral el primer són les persones i no anem a acomiadar a ningú fix, sinó que la reducció de la despesa vindrà via jubilacions: La Generalitat és perfectament conscient.
A la UAB, amb un pressupost de 322 milions, la retallada és de 34 milions, i el dèficit previst aproximadament és de 20 milions d’euros, aconseguint aquesta universitat estalviar uns 14 milions en diversos plans de contenció de la despesa.
La UPF té previst generar dèficit, encara que fonts del centre han assegurat que encara no pot saber-se la xifra a l’espera de tancar l’exercici i dels resultats del pla de sostenibilitat aprovat per la universitat.
La rectora de la UdG, Anna Maria Geli, ha explicat que tampoc poden complir amb la retallada que exigeix el Govern – de 9,5 milions -, i que només podran retallar 4,5, i amb molt optimisme guanyar fins a dos milions amb els increments de matrícula, la qual cosa deixa tres milions pendents.
No obstant això, Geli ha augurat que podrà tancar el 2011 sense dèficit perquè aquests tres milions que falten es compensaran amb el fons d’estalvis de la universitat, de “estalvis de tota la vida”, d’una mica més de 3 milions, cosa que farà que pels pèls tancament sense deutes.
La UdL ha anunciat que assumirà com a màxim 4,8 milions d’euros de la retallada pressupostària de la Generalitat – d’un total de 6,8 milions – i ha anunciat que generarà un dèficit de dos milions, segons el Pla econòmic 2011-2014 aprovat pel Consell de Govern de la universitat.
Com es pot veure, el que proposa la Generalitat és un impossible i només desplaçarà el dèficit de la Generalitat a la universitat. Cal dir però que això, es vulgui o no generarà menys dèficit (sumant el de les universitats) que si la Generalitat no hagués retallat els pressupostos de les universitats. Esperem el 2012, m’espanta.