Enric I. Canela
Fa uns dies em van trucar del diria El Punt per fer-me unes preguntes. Vaig fer-li a la periodista una llarga explicació. El dijous van publicar un article que es titula Ecologia a taula.
Al final surt una opinió meva Millor des d’un punt de vista nutritiu. Poca cosa. Em molesta, però, que no facin referència a la meva universitat. Jo sempre ho faig constar.
Benvolgut Enric, no sé si l’alt valor nutritiu és el que caracteritza els productes ecològics. Justament, sembla que els estudis (que ja comença a haver-n’hi com per fer-ho significatiu) no distingeixen els uns dels altres des del punt de vista nutricional.
Em fa l’efecte que l’assumpte dels productes ecològics s’està tractant socialment amb molts prejudicis i poca ciència. De tant en tant convé donar un cop d’ull a gent que va a contracorrent de l’opinió generalitzada, com JM Mulet i el seu llibre “Los productos naturales ¡Vaya timo!”, o altres. Tindrà més o menys raó amb el to una mica pamfletari que empra, però calen veus que ens estalviïn aquest combregar amb rodes de molí que és el corrent alimentari orgànic/ecològic/natural.
Benvolgut Estanis,
El que jo dic i no recullen és que els aliments menys nutritius (vegetals) són els que han estat collits abans de la maduració (els de cadena), els ecològics i els collits en temps adequat no difereixen quan a valor nutritiu. El tema és si han desenvolupat totes les substàncies bioactives o no.
La cosa des d’un punt de vista bioquímic és ben senzilla.
En un oli depèn de quina fracció i com s’ha extret i processat.
Un pa si el gra és sencer (coberta i germen) o no
Igualment, en el cas dels aliments animals, el seu valor nutritiu depèn del que han menjat. Cas evident, un porc que ha menjat aglans o no.
Tot està perfectament explicat i no calen gaire estudis profunds. El valor nutritiu caldria considerar-lo en funció de micronutrients (no de proteïnes, hidrats de carboni i greixos) i del tipus de greix. Els seus beneficis afegits , de les substàncies bioactives.
La majoria d’aquestes coses li vaig explicar a la redactora.
Ja suposava, Enric, que la concisió de la redactora s’havia menjat algunes coses essencials de l’explicació. La clau no és el fet de ser o no ser ecològic, sinó el que tu dius. Si els tomàquets ecològics ja es poden madurar en cambra, no sé si a algú li valdrà la pena pagar més per ells.
Fa uns anys, un conegut que té un negoci de transformats vegetals ecològics es queixava que la normativa impedeix l’ús d’híbrids, i que no trobava varietats que fossin fàcils de mecanitzar a l’hora de separar-ne la pell, en la fabricació de conserves de tomàquet triturat. Personalment em sembla que hi ha molt poca ciència i molt de prejudici, com deia abans, en decisions d’aquest caire. I no sé com alimentaríem la població humana actual amb agricultura ecològica: tot plegat, fa un cert tuf d’elitisme.
Estanis,
Efectivament, el desconeixement és enorme. Cal molta educació sobre nutrició. Moltes vegades fins i tot els educadors no en saben prou.